Doncs sí, el mateix 21 de desembre i la segona sessió musical, un dia de regals. Al matí, Liceu amb Els Pastorets, i a les 19h de la tarda, El Petit Príncep a la sala BARTS.
Més que recomanable. Una funció pels petits i pels adults. Una nova proposta en el gènere musical d'elevada qualitat. A partir del clàssic El Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry, la dramatúrgia i adaptació de Marc Artigau i Àngel Llàcer, les lletres de Manu Guix i Marc Artigau, composició i direcció musical de Manu Guix, i direcció d'Àngel Llàcer, la nova creació és indubtablement un èxit.
L'espectacle gaudeix principalment d'una banda sonora de categoria, d'una escenografia mínima i adequada, d'un vídeo que contribueix en l'aspecte visual, i de cinc actors que canten i actuen amb un rigor d'alt voltatge: El Petit Príncep, Àngel Llàcer, Elena Gadel, Marc Pociello i Xavi Duch.
Qui vulgui humor, en tindrà. Qui vulgui entretenir-se, ho farà. Qui vulgui plorar, també. Qui vulgui bons valors, moralina i ètica, clar, es tracta del conte. Qui vulgui música, la tindrà: tota una banda sonora en majúscules.
La dramatúrgia i la música beuen de la tradició apresa dels més importants musicals, com Cabaret, Els Miserables, entre d'altres, i del llegat dels intèrprets intocables de soul-pop-rock-R&B-gospel-jazz-(o/i com es vulgui dir), però amb un embolcall d'actualitat musical i alhora ben diversificat quant a estils que llueixen en l'excel·lent sonorització de la sala BARTS.
Cal admirar sobretot la composició musical, la seva direcció i producció. Manu Guix, talent i nivell. En moments inesperats dels diversos temes, els motius musicals més característics apareixen i molts més detalls que només alguns sentiran: això converteix tot el material en una partitura plenament rica. Sí, quin bon gust pels IV graus menors, els pizzicati, la percussió de fustes i les cadències trencades... Seguim amb l'anàlisi? La Rosa, molt ben interpretada per Elena Gadel, gaudeix de dues modulacions i veus del mateix Manu Guix que la situen en la balada del musical, espectacular, herència directa de fets més que rellevants en els anys 80 (no diré en què/qui penso...). El Resultat, d'evident dificultat pels canvis de tempo, la claredat de text i l'accelerando, resta ben resolt. El tema up-tempo d'El vanitós pot ser perfectament un hit dels nostres temps. El duo guineu-príncep en Vull ser el teu amic (amb una secció central força estirada) va fer picar de mans al públic, seguint el ritme, on la guineu és la vertadera protagonista de jazz. El moment operístic d'El geògraf és tronxant! I no hi ha paraules per la intensitat d'El bebedor, on les octaves buides de la introducció poden ser retòriques, oi? El número del petit príncep enyorant El meu asteroide és l'altra balada emotiva del musical, malgrat que La Rosa guanya en molts aspectes. La inclusió de la música de festa major en El Fanaler genera caliu! L'altra balada, Vaig aprendre, en veu d'Àngel Llàcer, aporta un missatge d'aquells per a tota la vida. I després de les paraules del narrador i el silenci, l'últim número, Serem petits prínceps, on tots cinc actors interpreten una medley complexa d'algunes de les cançons del musical, amb diàlegs, ecos, veus i un espès entremat que van fer aplaudir al públic abans d'acabar l'espectacle. l per rematar el final esplendorós: tot el sostre de la sala ple d'estels. Màgic...
El Petit Príncep (una proposta d'Angel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29) deixa definitivament una lluminosa marca en el gènere del teatre musical.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada