Nadal al Liceu

Dues sessions per a poder veure Els Pastorets, cantata de Nadal d'Albert Guinovart en el Gran Teatre del Liceu. Dissabte 20 o diumenge 21 de desembre de 2014. Vaig triar la segona opció, en horari matinal, i per a mi, tota una nova experiència més que agradable això d'anar al Liceu a les 11h. I encara més, prendre un cafè amb llet a les 12,30h a una terrassa com si fós un estranger a Barcelona.

L'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i el Cor Vivaldi - Petits Cantors de Catalunya (en el seu 25è aniversari) van interpretar, dirigits per Òscar Boada, la partitura d'Albert Guinovart i el text de Jordi Galceran, comptant amb Elisabet Egea en el paper de narradora.

Un total de 16 números se succeeixen en l'atractiva cantata, on hi destaquen l'orquestració del compositor (el qual va participar també com a pianista) i els efectes de la percussió. En general, un bon resultat (excepte alguns solistes i el cor a cappella), pels equilibrats moments escenificats, la introducció teatral, la remor activa del cor pel text parlat, la simpatia de certs fragments, i sobretot gràcies al llenguatge musical d'Albert Guinovart. L'Obertura i Contes organitzaren bé l'inici de la funció; Els set pecats capitals van ser originals sens dubte (un bravo per la peresa, força suggerents la supèrbia i l'enveja pel rerefons politicosocial, i no gaire adequada la intervenció vocal del director en el passatge de la ira); i Glòria, majestuós i també amb moviment rítmic, mostrà el timbre de les campanes tubulars.

Ara bé, la composició pren relleu en les Fúries de l'infern pel tempo àgil, el Cor de fúries, les Nadales (El noi de la mare / El rabadà: quins bons records els arranjaments d'aquells anys passats, intactes en la meva memòria... i ara reincorporats en la cantata) i De tot cor. Si en sentir novament aquella versió de El noi de la mare l'emoció era previsible, l'admiració és allò que sento pel número que conté la trompeta amb sordina, i que és la nova cançó de Nadal: De tot cor.

I com va acabar Els Pastorets? L'últim número: Temps de Nadal, confeti a l'inici i encara més al final, comptant amb una sardana pel mig i atmosfera de jazz de traca. I què més? Aplaudiments i propina: Fum. fum, fum! i memòries úniques dels arranjaments!