Seguint el mateix criteri emprat per a la sessió del matí, només faig cinc cèntims de la interpretació d'un dels noms que han sonat durant la tarda: Anastasia Yasko (24 anys, Rússia). Expressió i tranquil·litat amb la Sonata L. 108 i expressió i exhibició de les característiques notes repetides -encara que més òptimes en la repetició- de la Sonata L. 422 de D. Scarlatti. A continuació, malgrat que la pianista ha deixat entreveure certs instants inestables, han estat molt destacables els vertaders moments de música d'Après une lecture du Dante: Fantasia quasi sonata de F. Liszt, en especial, els dels passatges lents. Faig servir únicament una paraula per resumir la seva mostra de Quejas, o la Maja y el ruiseñor (de la suite Goyescas Op. 11) d'E. Granados: beautiful. I per concloure i no constant en concentració, la Sonata núm. 3 Op. 23 d'A. Scriabin, amb la qual ha perfumat d'expressivitat el so, les línies melòdiques i el contingut, tornant a evidenciar moments certament bells.
Fins aquí la semifinal del 62è Concurs Internacional de Música Maria Canals. Anoto dos possibles números per la final i me'n reservo un: Shiori Kuwahara (núm. 26) i Hiroo Sato (núm. 39). En breu, els resultats i les matemàtiques del jurat. Veurem qui es converteix en finalista...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada