Final - MCB 2017

Ahir a les 20h del vespre, tingué lloc la darrera cita que tanca les proves del Concurs Internacional de Música Maria Canals en el Palau de la Música Catalana, és a dir, la fase final de la competició on s'hi interpreten tres concerts per a piano i orquestra, amb la col.laboració per tercer any consecutiu de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) dirigida per Manel Valdivieso. En la 63a edició d'enguany i a diferència de les dues anteriors -on els repertoris restaren triplicats casualment-, el públic va poder disfrutar d'un programa ben variat: Concert núm. 1, Op. 23, en si bemoll menor (P. I. Txaikovski), Concert núm. 1, Op. 11, en mi menor (F. Chopin) i Concert núm. 3, Op. 36, en do major (S. Prokofiev).

Amb intenció de sintetitzar tot plegat i sense entrar en detalls, per motius evidents cal mencionar exclusivament la participació de Hin-Yat Tsang (24 anys, Hong Kong) i Levon Avagyan (26 anys, Armènia) a la final, guanyadors del segon i primer premis respectivament. I en concret, fer referència a l'elegància en el cantabile junt a l'agilitat tècnica amb qualitat sonora i de pedalització que vam poder apreciar en el Concert de F. Chopin, interpretat per Hin-Yat Tsang; i sobretot la maduresa pianística -amb sorpresa inesperada inclosa en el Tema amb variazioni- transmesa a través del Concert de S. Prokofiev per Levon Avagyan, el qual també va guanyar el premi del públic, el premi de les escoles i el premi Palau de la Música en una vetllada que forma part de la tradició musical barcelonina.

2a semifinal - MCB 2017

Nombrós públic per a la sessió de tarda de la semifinal del 63è Concurs Internacional de Música Maria Canals!

Entre els tres pianistes que hi han participat, seria just que constés el nom de Yui Fushiki (25 anys, Japó) de cara a la final de la competició. Estem d'acord que no tot ha estat impecable, però ha mostrat energia, detall en articulació i la diferent natura dels registres en la Toccata en do major de J. S. Bach - F. Busoni. I sobre "El Puerto" d'Iberia d'I. Albéniz, podem dir que ha servit de transició per a demostrar la resistència i concentració que calen tenir a l'hora d'interpretar el Carnaval Op. 9 de R. Schumann (a destacar els números de mètrica ternària, el resultat sencer global i els submons de cada part).

En breu, sabrem els tres finalistes. A veure qui seran...

1a semifinal - MCB 2017

També en el Petit Palau, avui ha començat la semifinal del 63è Concurs Internacional de Música Maria Canals, a les 10h del matí amb els tres primers concursants dels sis acceptats en aquesta fase. El repertori interpretat per cadascun és lliure, de 50 minuts com a durada màxima, ha d'incloure obligatòriament una obra de compositor espanyol, no es poden repetir composicions de les proves anteriors i no s'accepten els Estudis Op. 10 i Op. 25 de F. Chopin.

Continuo afirmant que -de manera evident- Alexander Panfilov (27 anys, Rússia) destaca respecte els concursants d'aquesta prova matinal del concurs. En primer lloc, ha interpretat el Preludi i fuga en fa sostingut menor de D. Shostakovich; per tant, aspecte fresc i vistós pel preludi, i discurs clar i detalls agògics molt fins en una fuga difícil rítmicament. Després ha estat el torn de les Estampes de C. Debussy (Pagodes, La soirée dans Grenade i Jardins sous la pluie). Exposades amb l'adequació contextual de cadascuna, el pianista ha brillat per la plasticitat del moviment, l'elasticitat impregnada en els crescendi-diminuendi, la ressonància i el control en el pedal i la sonoritat. Per acabar, ha donat testimoni de timbres exquisits, pedalització competent i l'ús d'un gest apropiat per aconseguir qualitat sonora i els diferents caràcters musicals a "Evocación", "El Puerto" i El Corpus en Sevilla" d'Iberia d'I. Albéniz. En resum, Alexander Panfilov és un pianista ben preparat per a la final del concurs, fet palès en la bona sel.lecció i la qualitat del repertori interpretat (on cada estil, cada obra i cada passatge musicals tenen una definició) i en l'exemple de la tradició pianística (on la tècnica instrumental està al servei de la música).

Creuem dits... A la tarda, tres semifinalistes més!

3a sessió, 2a prova - MCB 2017

La tercera sessió de la segona prova eliminatòria del 63è Concurs Internacional de Música Maria Canals ha tingut lloc avui a les 10h del matí al Petit Palau. Potser els noms de Hin-Yat Tsang (24 anys, Hong Kong) i Levon Avagyan (26 anys, Armènia) ressonaran de cara a la semifinal.

De moment, esperem trobar al següent nivell de la competició a Yui Fushiki (25 anys, Japó). Són tres els motius principals. Dance Suite, de Béla Bartók (els diferents caràcters de les diferents danses han quedat ben definits, junt al tractament del piano com a un instrument de percussió, amb so instrumentat i amb resultats força espectaculars). Elegy de Takekuni Hirayoshi (una mostra de ressonància més els efectes dels aguts i sobretot del registre greu). Preludi, Coral i Fuga de César Franck (el discurs, l'expressivitat i el gest han estat molt adequats; tota l'obra s'ha presentat sencera; i evident menció a part pel Coral).

Diumenge 2 d'abril de 2017 veurem les interpretacions dels semifinalistes. Endavant!

1a sessió, 2a prova - MCB 2017

Enguany, dels 81 concursants que han participat en la primera prova eliminatòria de la 63a edició del Concurs Internacional de Música Maria Canals, 18 pianistes han realitzat les audicions de la segona prova eliminatòria (quatre sessions repartides entre els matins i les tardes del dijous 30 i divendres 31 de març de 2016 en el Petit Palau). El programa per aquesta fase és d'uns quaranta minuts i consta d'una obra romàntica -segons una llista de composicions incloses en les bases del concurs-, una obra o fragment d'obra sencera d'un compositor nascut a partir de 1860 i una obra contemporània posterior al 1995 d'uns cinc minuts de durada no escrita pels propis concursants i sense preparació prèvia del piano.

De la sessió de les 10h del 30 de març de 2017, han destacat dos pianistes que possiblement accedeixin a la semifinal: Dmitry Sin (22 anys, Rússia) sota un perfil més artístic, i sobretot i novament Alexander Panfilov (27 anys, Rússia) mostrant la solidesa de la tradició pianística. Aquest darrer ha demostrat que és un bon intèrpret virtuós pel fet de fer créixer una obra funcional, Anamorfosis Op. 152 de Manuel Seco de Arpe, semblant a una fantasia. Els harmònics generats i els efectes dels greus fent rugir el piano han provocat gran impressió. A continuació, ha ofert una bona versió expressiva i polifònica del Preludi núm. 5 Op. 32 de Serguei Rachmaninov. I per acabar, la Sonata en si menor de Franz Liszt, amb què ha lluït competència musical i tècnica en les parts més actives; i ha impregnat de bellesa les seccions lentes i de claredat el fragment fugat. Tot un bon programa interpretat que, esperem, el faci promocionar a la següent prova, la semifinal.

2a sessió, 1a prova - MCB 2017

El matí d'aquest dilluns 27 de maig (la segona sessió de la primera prova eliminatòria del 63è Concurs Internacional de Música Maria Canals al Petit Palau) fou força dispers, per dir-ho d'alguna manera.

Deu pianistes més, dels quals probablement accediran a la següent fase de concurs els joves Alberto Greer Menjón Bohanna (23 anys, Espanya) i Anastasia Rizikov (18 anys, Canadà), en funció de les interpretacions dels altres concursants i de les valoracions dels jutges. Però cal fer menció a part d'Oleksandr Gromovoy (28 anys, Ucraïna): mostra d'un so sofisticat instrumentat, que defineix realment al pianista com a un bon intèrpret, amb una potent sensibilitat indubtable. Una altra qüestió és si el trobarem el 30 o 31 de març competint. Tan de bo!

Això sí, anotar el nom de Nafis Umerkulova (28 anys, Uzbekistan). L'estabilitat del preludi i l'articulada i entenedora fuga de la 18a obra del primer volum d'El clavecí ben temprat de J. S. Bach, l'adequació en estil i caràcter durant la Sonata Op. 22 (tercer moviment) de L. van Beethoven, i la claredat en les diferents seccions junt a la competència tècnica i musical -malgrat que els aguts esdevingueren crispats en un instant- en l'Estudi núm. 3 Op. 39 de S. Rachmaninov, van definir la trajectòria d'aquesta pianista en el concurs, de moment.

Aviat sabrem els resultats de la primera eliminatòria...

1a sessió, 1a prova - MCB 2017

Un any més i el 63è Concurs Internacional de Música Maria Canals va obrir les portes del Petit Palau als pianistes participants el passat diumenge 26 a les 17h, on tingué lloc la primera sessió de les sis que consta la primera prova eliminatòria. Vint minuts de programa centrat en J. S. Bach (Preludi i fuga), en L. van Beethoven (Sonata, un moviment) i en un estudi romàntic.

Dels deu primers concursants, potser tornarem a sentir els noms de Marek Kozák (23 anys, República Txeca) i Hugo Kitano (21 anys, Estats Units) en la segona prova eliminatòria, fet que depèn de la qualitat dels altres concursants i del jurat. Ara bé, va destacar-ne un clarament per sobre de tots: Alexander Panfilov (27 anys, Rússia). Va demostrar competència tècnica i polifònica amb el Preludi i fuga núm. 14 (vol. 1) bachià. Es posicionà, sens dubte, com el millor intèrpret -respecte els altres pianistes- a través de la precisió en ritme de la Sonata Op. 53 (primer moviment) de L. van Beethoven. I gràcies a la qualitat sonora del registre greu i agut del piano en l'espectacular Estudi núm. 6 Op. 39 de S. Rachmaninov, va sentenciar la seva carta de presentació en el concurs.

Esperem retrobar aquests pianistes en la següent prova i, en concret, a Alexander Panfilov. Sort...!

Grigory Sokolov III

Just Sokolov once again... Nobody plays like he does.

W. A. MOZART

Sonata en do major, K. 545

Fantasia en do menor, K. 475
Sonata en do menor, K. 457

------

L. van BEETHOVEN

Sonata en mi menor, Op. 90

Sonata en do menor, Op. 111

------
6 obres de F. SCHUBERT, F. CHOPIN, R. SCHUMANN...

[Barcelona, Palau de la Música Catalana, diumenge 12 de febrer de 2017, 20'30h]

Daniil Trifonov a l'Auditori

Res més plaent que poder assistir al recital de piano de Daniil Trifonov a l'Auditori de Barcelona, el passat dilluns 16 de febrer a les 20.30h, sobretot perquè fins el moment els horaris no ho havien permès.

No m'extendré gaire -per motius evidents- a l'hora de valorar el concert que el jove rus oferí, centrant-se en R. Schumann durant la primera part (Escenes d'infants, Op. 15; Toccata, Op. 7; Kreisleriana, Op. 16), i en D. Xostakóvitx (Preludi i fuga núm. 7, 2, 5 i 24, Op. 87) i I. Stravinsky (Petruixka. Tres moviments) per a la segona.

Sens dubte, Kreisleriana (pel seu contingut literari i l'elevada dificultat interpretativa pianística) i la sel.lecció dels 24 Preludis i fugues (mostrats a través de les coloracions sonores del pianista fent gaudir al públic de la concreta estètica musical de l'obra) foren les partitures majúscules del vespre.

Ara bé, si és cert que Petruixka és la pirotècnia habitual en el repertori dels concursos de piano, i que durant la Toccata s'apreciaren mínimes i sutils desviacions en el pols rítmic, s'agraeix enormement i també és tot un reclam la bellesa de les Escenes d'infants.

Tornarem al proper concert de Daniil Trifonov.

Glee 4 - (22) All or Nothing

Per què Rachel - Lea Michele ha de cantar To Love You More de Celine Dion per a la segona audició de la producció de Funny Girl a New York? Algú m'ho pot explicar, sisplau?

Sense entrar en detalls, inicialment el Glee Club havia estat eliminat del concurs de cors (veure i llegir els capítols núm. 8 i 9), però més tard, són els Dalton Academy Warblers que queden desqualificats i New Directions tornen a entrar en la competició. Res, coses del guió. En fi, que el darrer capítol de la quarta temporada de Glee (és a dir, aquest) se centra en el concurs estatal de cors. Som-hi!

El cor més destacable que pot fer hombra a New Directions concursa amb els temes Clarity de Zedd feat. Foxes (la solista és Frida - Jessica i canta amb el poc gust d'algunes del pop actual) i Wings de Little Mix (aquí, tant la veu principal com tot el cor tenen molta força i, a més, la cançó és ben soferta). I el Glee Club -guanya- interpreta l'energètica i activa Hall Of Fame de The Script feat.  will.i.am. (Jake - Jacob Artist, Ryder - Blake Jenner, Sam - Chord Overstreet i Joe - Samuel Larsen en els versos; Artie - Kevin McHale i New Directions a la tornada), la igual d'activa i energètica I Love It d'Icona Pop feat. Charli XCX (Tina - Jenna Ushkowitz, Kitty - Becca Tobin, Marley - Melissa Benoist, Brittany - Heather Morris i Wade "Unique" Adams - Alex Newell) i, finalment, la composició pròpia All Or Nothing (la cançó és una d'aquelles..., no sé si més pop que actual o -més aviat- més actual que pop; New Directions amb Marley i Blaine; ella no convenç, en canvi, sí i sort en tenen d'en Blaine - Darren Criss!).

Per tancar la temporada, anoto les paraules o expressions clau: matrimoni homosexual, casori (ara sí, a la segona!), creure en un mateix, nous projectes (de vida, d'estudis) i els comiats. De cara a la propera... Hi veurem unes altres noces?

A sota, una selecció (classificada segons uns criteris específics) de les cançons de Glee 4:

Everybody Wants To Rule The World - Tears for Fears

Barely Breathing - Duncan Sheik

Teenage Dream - Katy Perry

Hopelessly Devoted To You - Grease

Dark Side - Kelly Clarkson

Heroes - David Bowie

Don't Stop Me Now - Queen

Just Can't Get Enough - Depeche Mode

Wake Me Up Before You Go-Go - Wham!

Against All Odds (Take A Look At Me Now) - Phill Collins

No Scrubs - TLC

Let Me Love You (Until You Learn To Love Yourself) - Ne-Yo

Make No Mistake, She's Mine - Kenny Rogers i Ronnie Milsap

Love Song - Sara Bareilles

Footloose - Kenny Loggins

More Than Words - Extreme

Being Good Isn't Good Enough - Barbra Streisand

New York State Of Mind - Billy Joel

Come See About Me - The Supremes

Live While We're Young - One Direction

Nutbush City Limits - Ike & Tina Turner

Bring Him Home - Les Misérables

Hung Up - Madonna

Jingle Bell Rock - Bobby Helms

At The Ballet - A Chorus Line

Wings - Little Mix

Copacabana - Barry Manilow

Your Song - Elton John

Everybody Hearts - R.E.M.

The Way You Look Tonight / You're Never Fully Dressed Without
A Smile - Fred Astaire / Annie

We Will Rock You - Queen

You're All I Need To Get By - Marvin Gaye i Tammi Terrell

We've Got Tonite - Kenny Rogers i Sheena Easton

The Bitch Is Back / Dress You Up - Elton John / Madonna

Call Me Maybe - Carly Rae Jepsen

A Change Would Do You Good - Sheryl Crow

Valerie - Stevie Winwood

Glee 4 - (21) Wonder-ful

[STEVIE WONDER]

Signed, Sealed, Delivered I'm Yours (Kitty - Becca Tobin i New Directions) / Superstition (Mercedes - Amber Rile i Blaine - Darren Criss, Marley - Melissa Benoist i New Directions) / You Are The Sunshine Of My Life (Kurt - Chris Colfer, veu principal; Tina, Marley i Kitty, cors) / I Wish (Jake - Jacob Artist, Mike Chang - Harry Shum, Jr. i New Directions) / Uptight [Everything's Alright] (Cassandra - Kate Hudson i estudiants del NYADA) / Higher Ground (Mercedes - Amber Rile) / For Once In My Life (Artie - Kevin McHale i New Directions).

Glee 4 - (20) Lights Out

Tres són els temes que cal anotar primerament abans de res. Everybody Hearts de R.E.M. (interpretat per Ryder - Blake Jenner amb un bon gust indubtable i plenament sincer en veu i lletres; l'arranjament és per a guitarra, cordes i percussió; la cançó, una d'aquelles que cal tenir a la llista). L'altre, We Will Rock You de Queen, només amb percussió, on hi participa Artie - Kevin McHale com a principal vocalista (el qual emet un so massa metàl·lic), hi col·labora Jake - Jacob Artist i hi destaca Ryder i, en especial, Blaine - Darren Criss. El tercer és At The Ballet, una de les inoblidables cançons del musical A Chorus Line. Enmig de la preciosa instrumentació clàssica, la millor intèrpret és Isabelle - Sarah Jessica Parker, a continuació podríem citar a Rachel - Lea Michele, després a Kurt - Chris Colfer i, per última, a Santana - Naya Rivera, la qual canta fragments bastant extensos (malgrat que el seu timbre no sigui el més adequat per a la cançó; hi ha coses que no les entenc).

Després, sobre el duo entre Sam - Chord Overstreet (també a la guitarra) i Ryder, res a dir vocalment, ara bé, considero que el tema You've Lost That Lovin' Feelin' de The Righteous Brothers és prescindible. Igual que Little Girls del musical Annie, però en aquest cas degut al tipus de vocalitat usada per Sue - Jane Lynch que genera un excessiu color brillant.

I respecte els clàssics, s'inclou un fragment a cappella i en directe de The Star-Spangled Banner (el canta Frida - Jessica Sanchez, la solista d'un dels cors rivals de New Directions) i la versió original de Valerie d'Stevie Winwood!

És un capítol on es confessen alguns secrets molt amagats, es tracta el tema dels abusos a menors i s'insinua novament la problemàtica entorn els xats...

Glee 4 - (19) Sweet Dreams

Anoto únicament dues mostres musicals per aquest capítol de Glee. La primera és You Have More Friends Than You Know de Jeff Marx. És interpretada per Marley - Melissa Benoist, Blaine - Darren Criss (la presència del qual s'aprecia clarament durant tota la cançó), Sam - Chord Overstreet i Wade "Unique" Adams - Alex Newell (que afegeix ad-libs destacats i tanca la balada dolçament amb "It's gonna be okay..."). L'arranjament per a piano, cordes, guitarra i percussió conté fragments a duo entre Sam i Unique, i també entre Unique i Blaine, una modulació i lletres que se centren en l'amistat (atenció a un dels missatges del tema: els que més t'estimen potser han de madurar). Don't Stop Believin' de Journey correspon a la segona mostra musical de Sweet Dreams, a més de l'himne que identifica la banda sonora de Glee. En aquest cas, és una versió interpretada per Rachel - Lea Michele a New York, a l'audició que realitza per tal d'accedir al paper protagonista d'una producció de Funny Girl. Canta sola, modifica la melodia (precisament certes llibertats que pren en les línies sonen poc naturals) i falta algun agut rellevant (com ens tenia acostumats Mercedes - Amber Rile), però té el suport imaginari dels membres del Glee Club de les primeres temporades als cors.

[1] Perdonar. [2] Ser comprensible. [3] L'amistat.

Glee 4 - (18) Shooting Star

Degut a la dramatúrgia específica, el capítol només conté tres cançons: Your Song d'Elton John (sota la interpretació de Ryder - Blake Jenner que, usant la distorsió vocal en l'agut i certs melismes, demostra una lectura personal de la cançó i se la fa seva, bravo!), More Than Words d'Extreme! (amb Sam - Chord Overstreet i Brittany - Heather Morris i un bon tractament de les background vocals per part del Glee Club; sempre ho he pensat, què té aquesta cançó que és tan encantadora?) i Say de John Mayer (Blaine - Darren Criss i New Directions). Algunes bales d'aquest divuitè: els xats i les cites falses (enganxen i fan embogir), l'ús d'armes a l'institut McKinley, tot surt quan et penses que tot s'acaba, i és necessari protegir a qui t'estimes com sigui!

Glee 4 - (17) Guilty Pleasures

Plaers inconfessables, vergonyes musicals, amors secrets, cançons que t'agraden i les amagues per por de l'opinió dels altres... Qui no en té d'aquestes reservades?

Els membres del Glee Club comparteixen les seves cançons prohibides en aquest capítol i, sens dubte, hi ha dos intèrprets que brillen més respecte els altres, tant per la qualitat de les seves actuacions com pels temes triats que ens mostren. Parlo de Blaine - Darren Criss i Sam - Chord Overstreet. Tots dos obren els Guilty Pleasures amb Wake Me Up Before You Go-Go de Wham! Una performance seguint l'estètica de l'època, on hi col·labora New Directions i on hi destaca en Blaine per sobre d'en Sam. Ara bé, només cal veure i escoltar la versió que en fa Sam de Copacabana de Barry Manilow per entendre les seves capacitats. Punt i a part. Hauria de considerar-se en un paràgraf independent el comentari de l'actuació en directe del clàssic Against All Odds (Take A Look At Me Now) de Phill Collins. Piano i orquestra sumats a la veu i a la intensitat de la interpretació d'en Blaine. Impressió en majúscules i resultats de categoria. Parlo d'una de les millors escenes musicals de la temporada de Glee 4.

Altres temes del capítol, però sense tanta rellevància, són: Wannabe d'Spice Girls (el show de les noies és tronxant, sobretot entre les perruques i els vestidets; hi participa Wade "Unique" Adams - Alex Newell, Marley - Melissa Benoist, Kitty - Becca Tobin, Brittany - Heather Morris i Tina - Jenna Ushkowitz en la mostra d'aquest tema que sempre ha enganxat) i Creep de Radiohead (encara que Rachel - Lea Michele pugui clavar un agut, continua cantant amb els tics del pop actual, i en canvi, Brody - Dean Geyer esdevé homogeni en cant, té presència i convenç més en el duo).

Qüestions per anotar bé: [a] un heterosexual, tot i sabent que el seu amic gay està encapritxat d'ell, pot acceptar la seva amistat i res més; [b] ser sincer; [c] la importància del concepte 'amistat'.

Glee 4 - (16) Feud

I aquest capítol va de disputes musicals... Temes amb lletres sobre disputes: How To Be A Heartbreaker de Marina and the Diamonds (Brody - Dean Geyer i Rachel - Lea Michele; funcionen tots dos plegats; és agradable el detall final amb la veu de cap de Rachel), The Bitch Is Back / Dress You Up d'Elton John / Madonna (Ryder - Blake Jenner i Wade "Unique" Adams - Alex Newell; Ryder falla l'agut, però la resta està tot a lloc, usant la veu amb distorsió i una actitud força hot; Unique no esdevé espectacular però es posiciona al final), Bye Bye Bye / I Want It That Way d'N Sync / Backstreet Boys (Will - Matthew Morrison i Finn - Cory Monteith; guanya en Will, tal qual), I Still Believe / Super Bass de Mariah Carey / Nicki Minaj (Blaine - Darren Criss i Sue - Jane Lynch; l'arranjament ben diferent del primer tema camina més que l'original i Blaine el millora!, però guanya Sue, tal qual). L'única actuació en solitari és la de Santana - Naya Rivera, que em convenç personalment per primera vegada en la totalitat de la seva perfomance (Cold Hearted de Paula Abdul). Tot correcte i així és com ha de ser!

Continuo enumerant: si no pots abraçar algú vol dir que li has perdut la confiança, es cometen errors en l'amistat (és part de la confiança també?), els xats i la falsedat, trobar la vocació, certs negocis extres (calers, només calers) i l'experiència guanya, en definitiva.

Glee 4 - (15) Girls (and Boys) On Film

Mirin sisplau com comença aquest capítol! En blanc i negre, Will - Matthew Morrison i Emma Emma Pillsbury - Jayma Mays i You're The World To Me de la pel·lícula Royal Wedding.

Will encarrega als alumnes que seleccionin cançons de pel·lícules, per tant han de cantar i interpretar en llenguatge cinematogràfic, i que incloguin també mushups. Repassem la tria.

Shout de The Isley Brothers. Blaine obra la introducció amb un ad-lib i tanca el tema també amb un altre. Bé! De solistes, Blaine - Darren Criss i Brittany - Heather Morris amb New Directions. A destacar: Blaine cantant en diminuendo la frase repetida "a little bit softer now" i Brittany cantant en crescendo cíclicament "a little bit lauder now". Quina performance per l'institut tan energètica i frenètica i quin efecte dinàmic!

Come What May de Nicole Kidman i Ewan McGregor. Blaine - Darren Criss i Kurt - Chris Colfer i l'escena de Moulin Rouge! Kurt canta amb veu de cap a tessitura de noia (durant l'uníson dels dos i en altres passatges), però també usa la chest voice en la cançó. I la vocalitat de Blaine és plena, com sempre. Quin duo i quina escena...

Danger Zone / Old Time Rock & Roll de Kenny Loggins i Bob Seger. Els nois del Glee Club organitzen un show bastant eròtic, diria, per no dir una altra cosa, segur que m'entendran. Destaca novament Blaine - Darren Criss en el primer tema, envoltat pel grup d'aviadors. I després ho remata Sam - Chord Overstreet en el segon a través de la seva veu, el caràcter i el vestuari de tots ells (només porten camisa blanca i ulleres de sol; queda clar, oi?).

Diamonds Are A Girl's Best Friend / Material Girl de Marilyn Monroe / Madonna. Les noies de New Directions amb els ad-libs aguts de Wade "Unique" Adams - Alex Newell i una intensa Marley - Melissa Benoist (ha millorat). Tot molt ben harmonitzat. Sorprèn la força del final a partir d'una única nota (Unique afegeix un darrer ad-lib).

In Your Eyes de Peter Gabriel. Will - Matthew Morrison li canta a Emma Pillsbury - Jayma Mays aquesta cançó. Fa massa que no el sentíem interpretar un tema en solitari, amb New Directions als cors.

Unchained Melody de The Righteous Brothers. L'escena de la pel·lícula Ghost... Es tracta d'un duet fictici entre Jake - Jacob Artist (a la veu principal, interpreta amb soul, però encara no té resolt del tot el problema tècnic en les vocals i) i Ryder - Blake Jenner (a la veu secundària, el qual es posiciona pel seu cant més homogeni).

Footloose de Kenny Loggins! Sam - Chord Overstreet torna a demostrar caràcter i veu clara. Bravo! I bravo per les aportacions vocals que fa durant tot el capítol! En canvi, Artie - Kevin McHale resta estrident en els aguts i elabora ad-libs de mal gust. Tots amb el suport de New Directions.

Per a reflexionar:

- Les pel·lícules ens ajuden a evadir-nos de les ansietats i les preocupacions.

- Són inevitables els nous per a oblidar els vertaders amors de la nostra vida. És difícil...

- Començar de zero en les relacions...

- L'embaràs d'un "rotllet" és un problema.

- Cal dir la veritat si faràs mal? És un moment egoista?

Glee 4 - (14) I Do

Boda de Will - Matthew Morrison i Emma - Jayma Mays! És Sant Valentí...

Comencem amb tota una declaració d'amor, la de You're All I Need To Get By de Marvin Gaye i Tammi Terrell. El duo entre Jake - Jacob Artist i Marley - Melissa Benoist funciona: el primer ha millorat tècnicament, ja que aquí no mostra cap aspecte vocal dubtós, i la segona reprodueix alguns melismes interessants amb veu de cap.

Després i a la cerimònia, Getting Married Today del musical Company. Will torna a cantar després de molt de temps, Emma dispara a una velocitat realment elevada totes les lletres (bravo en majúscules!, després el planta a l'altar) i Mercedes - Amber Rile es presenta amb veu lírica per primera vegada.

Ara bé, el millor tema del capítol, sens dubte, és Just Can't Get Enough de Depeche Mode i té lloc durant la festa del casament. Qui l'interpreta? En Kurt - Chris Colfer i en Blaine - Darren Criss! Fantàstics tots dos!

I un altra cançó de the old school, la balada We've Got Tonite de Kenny Rogers i Sheena Easton a càrrec de Rachel - Lea Michele i Finn - Cory Monteith. Malgrat que ella evidencia els tics vocals del pop d'ara, el duo és sòlid com sempre, on també hi intervenen (una frase cadascú) les següents parelles (sí, les següents parelles, han llegit bé, encara que siguin d'una nit): Kurt/Blaine, Marley/Jake, Quinn - Dianna Agron / Santana - Naya Rivera, Artie - Kevin McHale / una xicota que coneix a la boda.

No puc deixar de banda les dues ocasions en què sona l'Habanera de l'òpera Carmen (G. Bizet). Em tronxo! Curiosament coincideixen amb les aparicions de Sue - Jane Lynch! I tampoc alguns idees del capítol: les ex-parelles hi tornen..., sobretot a les bodes; el descontrol típic dels casoris; el concepte de parella oberta (s'han de dir les coses, oi?; s'hi exposen totes les veritats o se n'amaguen d'altres?); l'embaràs d'una nit (de l'ex? o de qui?).

Glee 4 - (13) Diva

Tornem a fer llista! La primera!

Diva de Beyoncé. És l'únic tema del capítol que podria eliminar-se, però no l'escena! És increïble la passarel·la per on desfilen! I fins i tot, fan passejar-hi en Blaine vestit de diva (pantalons negres i plomes vermelles, amb els seus rissos naturals, hot diva). Unique planta aguts en les primeres notes del tema!, i Brittany i Tina són les solistes.

Don't Stop Me Now de Queen! Blaine cantant pels núvols tota l'estona! Quina performance organtitza! Cançó difícil (com la majoria de les de Queen per la vocalitat d'en Freddie Mercury) i background vocals del Glee Club evidenciant el segell de Queen! Bravo!

Nutbush City Limits d'Ike & Tina Turner! Tot molt energètic, la coreografia amb les animadores també, fins que Santana liquida el tema en el final. No cal aquell agut!

Make No Mistake, She's Mine de Kenny Rogers i Ronnie Milsap! Sens dubte, tot un duel de dos per amor! Novament the old school a càrrec de Santana i Sam! Ell només en la primera frase ja es posiciona per sobre d'ella, sentencia amb la seva expressivitat..., sobretot en la veu mixta i de cap! A més, la lletra és d'aquelles dures, amenaçants, que converteixen el tema en un dels que pots repetir i no parar d'escoltar constantment.

Bring Him Home del musical Les Misérables! El duel fictici entre Rachel i Kurt. Repassem-lo. La veu de cap d'en Kurt és mostrada amb expressió, a tessitura de noia durant tot el tema, fa dinàmiques, però sobretot explica les lletres. En canvi, Rachel és més espectacular gràcies al belting, malgrat que ha millorat en intensitats i expressivitat. Guanya en Kurt. Realment, és difícil posicionar-se, però es valora més la senzillesa en l'expressió de Kurt. Per cert, són tronxants els aplaudiments silenciosos del públic del duel: mouen les mans sense picar!

Hung Up de Madonna! Tina treu tot seu caràcter i trepitja fort. Treu foc i arrasa. Les performances a l'exterior sempre funcionen! Guanya el premi de la diva de la setmana.

Girl On Fire d'Alicia Keys. Brillantor vocal per part de Santana en les tornades del tema.

La segona llista! Som-hi! Les dives, treure el potencial de dins, estar sol..., les dives són sinceres, què passa quan una amiga s'enamora de l'amic gay...? (bufa...), les dives són insuportables i els preparatius de boda són sinònim d'histèria.

La tercera! Blaine - Darren Criss, Wade "Unique" Adams - Alex Newell, Brittany - Heather Morris, Tina - Jenna Ushkowitz, Santana - Naya Rivera, Sam - Chord Overstreet, Rachel - Lea Michele i Kurt - Chris Colfer.

Glee 4 - (12) Naked

La primera mostra musical a Naked és un duet de Rachel - Lea Michele amb ella mateixa, a partir de Torn de Natalie Imbruglia. Lectors, què en pensen sobre fer un duo amb un mateix? Jo crec que en resulta una proposta atractiva. I l'adjectiu "atractiu" l'haurem de canviar pel mot "hot" davant de l'actuació dels nois del Glee Club amb Centerfold / Hot In Herre de The J. Geils Band / Nelly. Més tard, observem un correcte duo d'amor entre Marley - Melissa Benoist i Jake - Jacob Artist (ell ha millorat en la tècnica vocal del registre mixt, sembla que només apareixen discrets problemes en algunes notes quan augmenta la dinàmica). Ara bé, menció a part per la cançó Let Me Love You (Until You Learn To Love Yourself) de Ne-Yo!, justament interpretada també per Jake. Comprovat: únicament presenta problema tècnic durant el belting i els forte. Però aquí mostra tots els seus registres (greu, mitjà, agut amb veu plena, mixta i de cap), fet que enriqueix la seva interpretació, la millor de moment. L'arranjament del tema per a piano i cordes és impressionant, igual que la lletra i les octaves greus del piano. A continuació, un altre arranjament de nota per a trio femení (Rachel - Lea Michele, Quinn - Dianna Agron i Santana - Naya Rivera). Quin trio! Funcionen molt bé! En especial, en els fragments harmonitzats per a les tres veus juntes! Si bé Rachel inicia sola el tema, realment són les parts de les tres plegades les que destaquen! Quinn i Santana també tenen frases solistes i ad-libs. I atenció: detalls amb notes blue de Quinn i Rachel, bravo! Per cert, abans que me'n oblidi... La cançó és Love Song de Sara Bareilles. I finalment, This Is The New Year de A Great Big World és la darrera performance del capítol a càrrec de New Directions, on hi destaca com sempre Blaine - Darren Criss i, al final amb ad-libs d'alçada i vocalitat, Wade "Unique" Adams - Alex Newell. Per últim, anotar que tornen a incloure la música instrumental per a piano (d'estètica clàssica) de la reina del ball, associada al personatge de Quinn en les anteriors temporades, però ara és insertada enmig d'un diàleg entre Artie - Kevin McHale i Finn - Cory Monteith. I com és previsible, a Naked tracten el clàssic tema de passejar-te nu en una escena (val la pena?) i la importància del físic (ho és tot?).