Per sobre de totes les coses

Entrades esgotades per l'últim diumenge de funció al Teatre Gaudí de Barcelona... En vaig aconseguir una pel 30 d'agost, en la segona funció, i quan va acabar, vaig pensar en veu alta...: "Increïble com han aguantat la intensitat, actors i músics (sobretot després de les dues representacions d'aquest dissabte)". Intensitat és la paraula que defineix el musical, intensitat en tots els sentits, des del primer compàs fins el darrer. I justament, si els aplaudiments resultaren desgastats, fou només per la intensitat de la dramatúrgia.

Bare: a pop opera va estrenar-se a Los Angeles l'any 2000. Creat per Damon Intrabartolo i Jon Hartmere Jr. (música del primer amb lletres del segon, orquestració de Deborah Lurie i preparació musical de Christopher Deschene i Brian Benison), ha comptat amb moltes produccions internacionals, arribant a programar-se com un dels Off-Broadway de Nova York o al West End de Londres.

Durant les dues hores i mitja de durada aproximadament, tota la banda de músics i els vint actors, tots, realitzen una bona tasca escènica, on l'adolescència i la identitat sexual són els protagonistes. L'acció plena d'amor, desenganys, pors, lluites interiors, recels, dolor -amb traces d'humor i esperança, i amb una mort, drogues i embaràs inclosos- se situa en un internat catòlic.

Les interpretacions de Víctor Arbelo (Jason), Marc Flynn (Peter) i Iskra Bocanegra (Nadia) són molt destacables, i encara més les col·laboracions especials d'Ester Bartomeu (Claire), Lucy Lummis (la germana Chantelle) i Eduard Doncos (el capellà). Malgrat que no passa desapercebuda la potència tímbrica de l'últim, em decanto favorablement per l'incomparable paper i l'equilibrada vocalitat de Marc Flynn.    

De l'enorme repertori del musical, en aquella funció van brillar en majúscules: Vaca burra (a càrrec de Nadia, la qual té la capacitat de fer riure i plorar al públic), Emergències (el número d'una particular Madonna al vell estil Like a Virgin), Mira'm i Qui en té la culpa? (Peter i la seva mare Claire fan tallar la respiració), Déu ho fa tot bé (un espectacular missatge de llum amb la germana Chantelle) i Cap veu (el número final conjunt).

No cal oblidar tres casos que enmig de tants col·laboradors presenten una coloració contrastant: Miguel Ángel Sánchez (Lucas, de veu interessant), Clara Gispert (Kyra, amb bona actitud escènica) i Gerard Mínguez (Rory, fent ús de gesticulacions que deixen entreveure a un bon actor i lluint una execució coreogràfica sòlida i precisa).

Per sobre de totes les coses / Bare: a pop opera s'ha presentat a través d'un acord especial amb Theatrical Rights Worldwide, essent una producció del Teatre Gaudí de Barcelona i un projecte de Madam Teatre. Amb direcció de Daniel Anglès, coreografia d'Óscar Reyes, direcció musical d'Oriol Padrós i adaptació al català de Marc Gómez, el musical s'ha desplegat àmpliament en la plataforma digital (facebook, twitter, youtube i instagram) i ha optat per una revista oficial i un blog propi. Els interessats en llegir el dia a dia...: www.persobredetoteslescoses.blogspot.com (de Biel Martínez i Lluís Ruiz).

Estrenat oficialment a Barcelona el 16 de juliol -amb algunes funcions prèvies-, Per sobre de totes les coses és un musical de petit format però de gran envergadura, i que fa servir alguns recursos clàssics com el teatre dins del teatre (Romeu i Julieta) o els somnis (que narren la psicologia interior del protagonista). A partir d'un elevat nombre d'actors i una complexa part coreogràfica en un escenari constituït per una creu, ha resultat molt adequat per connectar sobretot amb el públic adolescent.