T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré

Barcelona gaudeix d'una nova producció de l'exitós T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré després de 13 anys. Sota la direcció d'Elisenda Roca i amb Andreu Gallén com a director musical, el Teatre Poliorama ha obert les seves portes per a tots aquells que vulguin passar una estona inoblidable, del 4 de setembre fins el 19 d'octubre. Doncs sí, encara hi són a temps!

Sens dubte, hi notaran el poder dels textos i les lletres, amb una música que recrea a la perfecció cada instant, cada atmosfera. A vegades és d'acompanyament (usant les fórmules dels grans compositors de música clàssica); en ocasions els motius melòdics i rítmics són els protagonistes (molt freqüent durant tot el musical); o hi sonen introduccions o interludis amb identitat pròpia; i també diferents llenguatges musicals van apareixent en els diferents números: hi trobem -entre d'altres- rock, country, swing, tango, jazz o gospel. Però el secret, quin és el secret? La fusió acertada entre música i text. Això és el gran T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré, la creació de Joe DiPetro (autor) i Jimmy Roberts (composició musical).

En la funció del 10 de setembre, tant els músics com els actors van brillar per totes les seves intervencions. Es van guanyar al públic des del primer minut. La música..., pura música de cambra: violí (Pere Bardagí) i piano (Gerard Alonso). Realment, no cal una orquestra simfònica, ni els muntatges més sofisticats: la música ben escrita i ben interpretada funcionarà sempre. Els dos músics van oferir un bon concert, els quals van estar atents als actors en tot moment. I per cert, quins actors! Jordi Llordella, Mercè Martínez, Xavier Mestres i Muntsa Rius. Molt complets, vertaders actors: qualsevol paper, qualsevol caràcter, qualsevol situació, ho fan creïble tot. Només quatre i ni sé quants papers! Bones veus, bones interpretacions, bons gestos, bones diccions. La millor, per a mi, l'excepcional Mercè Martínez.

Hi veuran molt d'humor i ironia, no pares de riure, amb algunes peces tronxants. Tens whatsapp? és el duo tronxant. Tu no et vols casar, el quartet tronxant. I La dama d'honor, el seu moment tronxant, amb borratxera inclosa, i a sobre, amb allò de "m'ha agradat aquest pizzicato..." es lliga al violinista!

Ara bé, no ens enganyem, no és una composició lleugera, molt allunyada de ser-ho. Es tracta d'un procés creatiu de gran rigor musical. Ho avala Plorar sense parar (conté unes pauses que funcionen en el moment precís del text, detalls de nota) i Sí, ho vull (l'acord disminuït se situa en el compàs més adient, un altre indici de la qualitat de la partitura).

I pels amants de les balades -i pels contraris també-, la balada del musical en majúscules: M'abraçarà de nit, interpretada amb plena sinceritat per Munsta Rius. La melodia i les harmonies són perfectes per enamorar-te...

S'hi inclouen també sons extradiegètics, com aquell tan familiar que apareix quan es tanca el cotxe per acabar Circulant per l'amor, molt original. I una elevada quantitat d'escenes, on s'hi respira un constant moviment. I què me'n diuen dels moments a cappella del quartet vocal?

Però un dels retrats més impressionants és el de la tendresa de la vellesa, una meravellosa peça titulada ni més ni menys que Ja m'he fet a tot. Un gran duet, amb la constant alternança de les veus -amb text cantat i parlat- i una tornada sempre a l'unisò, però que commou a qualsevol en les dues últimes paraules mantingudes per les veus, usant l'harmonització a través de la intervàlica de tercera. Quin senzill i immens efecte...

En resum, diferents cançons que recreen diferents quadres, de tots colors, i que totes plegades i gràcies a la música s'organitzen en una preciada joia. Hi està retratada tota la vida. Per això, T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré agrada tant. Tothom ha viscut d'una manera o una altra alguna escena. I en especial, perquè ens agrada tot això de l'amor...