Qui hagi assistit en un show com el del 24 de setembre, pot entendre tot allò que no es pot escriure. Un no parar de riure i bogeria sana. El trio de The Chanclettes, amb dues mestres de cerimònies molt especials, van vendre totes les entrades pel seu espectacle #DPutuCOOL.
Una funció de cabaret on la comèdia és el fil conductor i els mecanismes són les perruques, els talons i un constant playback -tant dels números cantats com dels diàlegs- de fragments de tot tipus increïblement ràpids.
Cal obviar dos aspectes (in my opinion): alguns detalls escatològics i el número Papa, can you hear me? És intocable. No es pot descontextualitzar. Parlo de Barbra Streisand i Yentl. A banda d'això, a la performance no hi falta res. Conté -entre mil i una històries- una incansable energia positiva, una fantàstica crítica política i un sonat bingo!
Així és com després de guanyar els premis Aplaudiment Sebastià Gasch (2000) i Aste Nagustia de Bilbao (2004) i crear l'anterior èxit Túrmixplayback, han celebrat el seu 20è aniversari en El Molino de Barcelona. The Chanclettes, moltes felicitats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada