Concert d'orgue a Sitges II

Baixant directament de l'Empordà el diumenge 19 de juliol de 2015, aquella mateixa tarda i a Sitges vaig assabentar-me que Joan Paradell Solé era l'intèrpret del concert que tingué lloc a les 22h de la nit a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Sense organitzar-la, aquesta excel·lent casualitat fou la primera cita musical del període estiuenc.

Dins el 35è cicle "Els orgues de Catalunya", Joan Paradell Solé (l'organista encarregat dels concerts de la Capella Musical Pontifícia "Sixtina" i convocat a les celebracions litúrgiques oficiades pel Papa a les basíliques romanes i a la Basílica Papal de Sant Pere del Vaticà) va interpretar un programa variat on el corpus central del repertori se centrà en els noms de Georg Friedrich Haendel i Johann Sebastian Bach.

El concert va iniciar-se amb virtuosisme, precisió rítmica i lluïment dels registres de l'orgue a través de l'obra anònima del segle XVII titulada Batalha de sexto tom. I a continuació, dues obres del mateix període sense interès, força properes a uns exercicis, de Pablo Bruna: Tiento de dos tiples de sexto tono i Tiento de falsas de segundo tono.

En la part central de la mostra, dedicada al període barroc amb composicions majúscules, vam poder gaudir de l'elegància de l'organista en la Simfonia de la Cantata BWV 156 (J. S. Bach) i vam comprovar la dificultat interpretativa -amb certes precipitacions i falta de ritme- en la Toccata en fa major, BWV 540 (J. S. Bach). Després, va sonar una interpretació no prou neta de la preciosa Arribada de la Reina de Saba (G. F. Haendel, transcripció de B. Taylor per a orgue, de l'oratori Solomon). I per acabar aquesta secció, una de les obres de referència en el repertori organístic: Toccata i fuga en re menor, BWV 565 (J. S. Bach). Junt al poder de la registració, Joan Paradell Solé va demostrar solidesa, concentració i maduresa interpretatives. Malauradament, la seva interpretació sonava en paral·lel als focs d'artifici que espetegaven fora i ressonaven dins la parròquia. Per aquest motiu, crec que l'organització de festivitats de Sitges hauria de reflexionar i fer la corresponent revisió sobre les mateixes.

Per últim, en el tram final del concert, l'organista va programar la Sonata prima de Pietro Morandi: interessant i curiosa obra del segle XVIII, simulant una vertadera caixeta de música en el tercer moviment. I per acabar, amb registració en plens en la seva totalitat i el magnetisme de les masses acordals, la Toccata über die Glocken des Domes zu St. Gallen de Paul Huber, una partitura molt espectacular.

Un concert de categoria d'una hora i deu minuts amb propina sonora inclosa. Molt aplaudit pels assistents, l'organista va oferir un equilibrat repertori comprès entre els segles XVII i XX, sense trobar a faltar el XIX, on el protagonista indiscutible fou Joan Paradell Solé.