La Traviata

No calen gaires comentaris per l'òpera de Giuseppe Verdi, La Traviata, amb el llibret de Francesco Maria Piave basat en La dame aux camèlias d'Alexandre Dumas (fill). Sí que repassarem la funció del passat 15 de juliol en el Gran Teatre del Liceu, sota la direcció d'escena de David McVicar, l'escenografia i vestuari clàssics de Tanya McCallin, i la sorprenent direcció musical d'Evelino Pidò.

En el primer acte, l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu va lluir una Obertura ben dirigida per la batuta d'Evelino Pidò i ben interpretada pel conjunt instrumental. I el Cor -igual que en el segon acte- va restar endarrera freqüentment respecte l'Orquestra. Sobre les veus solistes, destacar sens dubte la presència d'Alfredo Germont (Ismael Jordi) -amb una petita irregularitat en la resolució de l'agut- i de Violetta Valéry (Anita Hartig) -molt correcta en dinàmica, però amb certes exageracions i afinació dubtosa-.

En el segon acte, que gaudeix d'un augment en la temperatura de la trama, l'Orquestra se superposà en alguna ocasió al personatge d'Alfredo. Cap queixa general en les veus i només mencionar que Giorgio Germont (Leo Nucci) va ser molt aplaudit pel públic. Per cert, gran moment de Violetta quan afirma el seu amor i et deixa gèlid la tessitura impressionant del seu text: "T'estimaré morta".

I en el tercer acte, tant Alfredo com Violetta van optar per una interpretació indubtablement expressiva. Fou destacable la intensitat de la soprano declamant la carta, acompanyada pel so de la viola. I a nivell orquestral, la secció de metalls va esdevenir compacte i tot el conjunt va oferir un bon paper en el primer número que obre l'acte. Ara bé, el protagonista de la vetllada fou el director Evelino Pidò (pel seu gest -fantàstic en precisió i musicalitat al mateix temps-, el final de la partitura i les sonoritats orquestrals creades que poques vegades es veuen en el Teatre). Com marca la tradició, la massa va afavorir als cantants, sobretot a Leo Nucci. En canvi, jo, a Ismael Jordi per la seva expressivitat i sobretot a Evelino Pidò per la seva direcció.