Mika en el Festival de Pedralbes

Entrades exhaurides pel 10 de juliol de 2015, la clausura de la tercera edició del Festival Jardins Palau Reial de Pedralbes. Ni amb dies d'antelació ni trucades directes a l'organització. Res. El suggeriment fou esperar a última hora, davant la taquilla habilitada en el recinte, esperar si una casualitat d'aquelles generava un retorn d'alguna localitat i la possibilitat de circular a la venda novament. No sé si l'entrada m'esperava a mi o jo a ella, però va ser meva, de manera increïble. En un dia de decepció i solitud acusades, a vegades passa, vaig poder passejar amb tranquil·litat per l'entorn on durant les edicions anteriors havia viscut amb emoció algunes vetllades musicals i que també havia format part d'aquella efervescència universitària del passat. Doncs sí, un bon passeig, una nova conversa en un banc dels jardins i una senzilla estona prèvia al concert de Mika.

Quasi dues hores de música on el cantant Mika -amb la seva banda- va mostrar les seves clares capacitats vocals, els diferents timbres i registres, i sobretot el falset típic en ell. És pura energia, et fa moure i cantar. No para a l'escenari. A més, toca el piano, brinca, balla, parla poc i fa broma amb el públic. Sense obviar que desafina en els finals lents d'alguns temes, Mika destaca sens dubte en els up-tempo! Per això, no hi van faltar els exitosos Grace Kelly, Talk about you (de l'últim disc No place in heaven) o Relax, take it easy. La gran balada del concert fou Happy ending. I per recordar: Love you when I'm drunk (traduïda i interpretada en castellà: Solo te quiero con una copa de más), l'últim dels dos bisos (Lollipop, amb què acaba tocant la bateria i provocant a tot l'auditori!) i el gran moment on Mika pujà a sobre del piano, posà les lletres del seu nom a sobre de l'instrument i ell restà allà amb una divertida "pose"! Per cert, per què no va incloure Popular song?

Amb un escenari ple de color i la seva estètica glam, l'espectacle va concloure amb confeti i, després, els assistents vam sortir acompanyats casualment de la música de Whitney Houston: How will I know!