1r premi - Hiroo Sato (Japó, 28 anys)
2n premi - Shiori Kuwahara (Japó, 20 anys)
3r premi - Yutong Sun (Xina, 20 anys)
Hiroo Sato esdevingué el guanyador del 62è Concurs Internacional de Música Maria Canals, després de realitzar la prova final amb orquestra que tingué lloc a les 20'30h del vespre al Palau de la Música Catalana, el dijous 17 de març de 2016.
Si en l'anterior edició del concurs, els finalistes coincidiren per primera ocasió en la tria del concert (P. I. Txaikovski: Concert per a piano i orquestra núm. 1, en si bemoll menor, Op. 23), aquesta casualitat ha tornat a reiterar-se enguany, però amb un altre referent del repertori pianístic: el Concert per a piano i orquestra núm. 2, en do menor, Op. 18 de S. Rachmaninov. Així doncs, tant el públic com el jurat van viure novament una audició triplicada en la prova final amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), que sota la direcció de Manuel Valdivieso col·laborà en el concurs per segona vegada.
De manera novedosa, la vetllada va incloure en el seu inici la presentació del piano Bösendorfer Vienna Concert 280, el qual s'estrenà per primera ocasió en un concurs i en el territori espanyol. A més de dos parlaments previs al testimoni musical dels finalistes i de les intervencions poc àgils i hàbils del presentador, dins la primera part l'organització va addicionar un breu interval entre els dos primers pianistes, un descans en què el jurat va abandonar la sala de concerts per procedir en la primera deliberació i el públic es preparà per a rebre al següent concursant. Aquest nou format -juntament als vint minuts necessaris de descans per tal d'escoltar el darrer pianista, i a la dilatada i tradicional espera (amb votació del públic inclosa) per a la tercera part on es proclama el guanyador dels premis oficial i la resta de guardons- van contribuir a prolongar el moment més àlgid del concurs en unes quatre hores aproximadament. Ara bé, davant d'un públic realment amant del concurs, cap factor dels descrits va fer minvar l'essència de la vetllada: emoció i nivell pianístic.
Sense intenció d'ampliar l'espai del text, revisem la interpretació del guanyador de l'edició 2016, Hiroo Sato, el qual també va rebre el premi del públic i el premi de les escoles. Durant el primer moviment del segon concert de S. Rachmaninov, el pianista va optar per l'encert en competència tècnica i caràcter musical, mostrant diversos passatges polifònics i evidenciant solidesa tant en els esperats compassos inicials com finals. En l'adagio sostenuto, el japonès dibuixà bon gust pels greus i, malgrat que destacà la melodia, no resultà prou expressiva. I, per últim, el darrer moviment es caracteritzà per la brillantor del solista, executant detalls de qualitat com les notes repetides a distància d'octava descendents, certs accents propis de l'scherzo, octaves i acords octavats compactes, variacions agògiques en la repetició del passatge meno mosso on la melodia capritxosa acaba amb el característic trinat o la ressonància de l'última nota greu afirmant la personalitat del pianista.
A diferència del guanyador, Shiori Kuwahara va restar estàtica en els compassos inicials i va deixar entreveure certa inseguretat traduïda en alguns errors evidents de notes, no prou netedat tècnica i falta de ritme en els darrers compassos del moviment. Malgrat la seva expressivitat innegable, el desajust en el caràcter i sobretot l'elecció d'un tempo massa retingut -en concret en el maestoso (alla marcia)- no van ser favorables per a la seva interpretació. En el segon moviment que esdevingué excessivament estirat, la concentració no fou gaire constant amb clars símptomes de supervivència, però els arpegiats solístics lluïren pel gust i l'elegància d'una pianista que es fa escoltar. L'allegro scherzando fou la millor aportació de la segona guardonada, presentant-se més clara tècnicament, però sense volada en els passatges virtuosos.
El tercer classificat, Yutong Sun, en l'inici del Moderato generà espectactives creixents però els primers compassos no van acabar de resoldre completament; igual que la seva agògica, que es convertí en un habitual excés de l'intèrpret. I malgrat que l'accelerando final del primer moviment fou discret, va ser executat de manera plena. Quant al segon, sens dubte que sonà molt expressiu i amb preferència pels greus, però oferí un pedal espès i dubtós just en el final. I en el darrer moviment el concursant va mostrar un forte de poca qualitat, aguts crispats, desajustos rítmics i tècnica no prou precisa fruit del cansament del pianista.
I després de tota la música, sorpreses per part dels assistents en conèixer els resultats definitius entorn al segon i tercer premis. Però cal recordar que la qualificació final també depèn de les puntuacions respectives de les proves anteriors i no exclusivament a la impressió dels concerts per a piano i orquestra que havíem pogut escoltar durant la vetllada.
En resum, una final on s'hi exposaren tres interpretacions ben diferenciades del Concert per a piano i orquestra núm. 2, en do menor, Op. 18 de S. Rachmaninov, liderades per tres pianistes que destacaren en aspectes diversos. Si per una banda vam observar la figura d'intèrpret i el control agògic sota la concentració de Yutong Sun, per una altra, la sala va restar perfumada amb l'elegància i musicalitat de Shiori Kuwahara. Ara bé, el guanyador de la 62a edició del Concurs Maria Canals (Hiroo Sato) va destacar pel seu domini artístic en l'escenari i el control tècnic de la seva interpretació.
I com sempre, acompanyat de la mateixa família musical que en finals anteriors però ampliada, el concurs segueix reunint a la Barcelona pianística gràcies als grans pianistes participants. Moltes felicitats a tots i fins l'any vinent!
En resum, una final on s'hi exposaren tres interpretacions ben diferenciades del Concert per a piano i orquestra núm. 2, en do menor, Op. 18 de S. Rachmaninov, liderades per tres pianistes que destacaren en aspectes diversos. Si per una banda vam observar la figura d'intèrpret i el control agògic sota la concentració de Yutong Sun, per una altra, la sala va restar perfumada amb l'elegància i musicalitat de Shiori Kuwahara. Ara bé, el guanyador de la 62a edició del Concurs Maria Canals (Hiroo Sato) va destacar pel seu domini artístic en l'escenari i el control tècnic de la seva interpretació.
Dels 81 concursants de l'edició d'enguany, un total de 19 pianistes han pogut accedir a les audicions de la segona prova eliminatòria (dijous 10 i divendres 11 de març de 2016 en el Petit Palau), repartides en quatre sessions. En aquesta fase del Concurs Internacional de Música Maria Canals, els pianistes acceptats són aquells que han obtingut una qualificació mitjana mínima de 7 punts -sobre 10- de la primera audició i interpretaran un programa d'uns quaranta minuts centrat en: una obra romàntica segons una relació d'obres proposades per l'organització (S. Rachmaninov, J. Brahms, C. Franck, R. Schumann, F. Schubert, F. Chopin o F. Liszt); una obra completa o una col·lecció completa o bé un o diversos números d'una col·lecció a partir d'una llista obligatòria de compositors del segle XX (M. Balakirev, M. Blancafort, C. Debussy, F. Mompou, X. Montsalvatge, F. Poulenc, S. Prokofiev o M. Ravel, entre d'altres); i per últim, una obra contemporània posterior al 1990 d'uns cinc minuts de durada (excloses aquelles que necessitin preparació prèvia del piano i les escrites pels mateixos concursants).
Avui, en el Petit Palau i a les 17h de la tarda, el 62è Concurs Internacional de Música Maria Canals ha iniciat les audicions als pianistes participants a l'edició d'enguany. La primera prova eliminatòria (repartida en sis sessions) està centrada en la interpretació d'uns vint minuts de programa obligatori: Preludi i fuga de J. S. Bach, Sonata de L. van Beethoven (un moviment) i estudi romàntic. Durant aquesta primera prova, hem pogut seguir atentament el pianisme dels deu primers concursants, la gran majoria procedents de Japó i Xina. Entre tots, han destacat tres pianistes que possiblement accediran a la segona prova eliminatòria en els propers dies, però cal recordar que aquest fet depèn únicament de la decisió del jurat i de la qualitat dels altres participants pendents d'audicionar en aquesta fase del concurs.
Després de la pausa, va ser el torn d'escoltar Ah! perfido, Op. 65 (escena i ària per a soprano i orquestra), amb text de Pietro Metastasio, on la soprano Kerstin Avemo va resultar molt dramàtica en interpretació i creïble en el seu paper. I a continuació, Egmont, Op. 84, la inspirada música incidental del mestre de Bonn que escrigué pel drama homònim de Johann Wolfgang von Goethe (amb el text adaptat de Christopher Hampton per aquesta producció). De les deu parts, és més que coneguda l'obertura, però l'obra completa compta amb les intervencions de l'orquestra, les dues cançons de la soprano i el narrador, el qual fou interpretat per l'excel·lent actor Jeremy Irons.
