El passat Sant Jordi, molts esperàvem il·lusionats el concert del gran Maurizio Pollini. A causa d'una severa tendinitis, malauradament va anul·lar la seva actuació al Palau de la Música i l'organització (IberCamera) va proposar un altre artista. Un cop adquirides amb antel·lació les localitats, l'organització no les bescanvia ni retorna l'import, només en el cas de cancel·lació del concert. Per tant, davant de la proposta d'un substitut, IberCamera t'obliga a assistir a la cita si no vols llençar els quartos, expressat clarament. És evident que el 23 d'abril de 2015 és una data compromesa, però per a tots. Perdonin, i faig ressò d'una opinió generalitzada, quan volguem veure a Arcadi Volodos, ja comprarem les entrades corresponents. Volíem sentir a Maurizio Pollini.
Després de deu minuts d'espera i assegut en la seva tradicional cadira -en comptes de banqueta-, Arcadi Volodos va interpretar en la primera part Tema i variacions, en re menor, Op. 18b (amb una pau exquisida en el final) i 6 Klavierstücke, Op. 118 de J. Brahms. Les sis peces foren presentades amb gust, un fraseig més que destacable i un clar control sonor. Malgrat que l'Intermezzo en la major va patir algunes exageracions, la Ballade en sol menor va esdevenir molt plàstica en els moments més precisos i l'Intermezzo en fa menor va ser interpretat de manera detallista, en concret la part central per les ressonàncies, l'elegància i l'ús del pedal.
El pianista rus dedicà la segona part a F. Schubert (Sonata núm. 21, D 960, "Opus pòstum"), una obra molt -massa- programada enguany per altres intèrprets, com Maria João Pires (veure Maria João Pires i el concert "Schubert, Opus pòstum") o Krystian Zimmerman, el qual també va cancel·lar per malaltia el seu recital previst pel 24 d'abril, l'endemà! La 
versió d'Arcadi Volodos va lluitar amb la insoportable tos del públic en el primer moviment i amb un "prou!" espontani com a resposta en el tercer. Va lluir efectes en el darrer, però sens dubte, l'Andante sostenuto va ser màgic. De les quatre propines, Minuet D 600 i Trio D 610 de F. Schubert i Vogel als Prophet (Waldszenen Op. 82, núm. 7) de R. Schumann foren les destacades.
versió d'Arcadi Volodos va lluitar amb la insoportable tos del públic en el primer moviment i amb un "prou!" espontani com a resposta en el tercer. Va lluir efectes en el darrer, però sens dubte, l'Andante sostenuto va ser màgic. De les quatre propines, Minuet D 600 i Trio D 610 de F. Schubert i Vogel als Prophet (Waldszenen Op. 82, núm. 7) de R. Schumann foren les destacades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada