La meva data triada per a estrenar la nova temporada del Gran Teatre del Liceu fou el passat dissabte 19 de setembre a les 20h, amb el gran ballet de P. I. Txaikovski, El llac dels cignes Op. 20. Inspirat en el conte alemany Der geraubte Schleier (El vel robat) de Johann Karl August Musäus, vam poder gaudir del English National Ballet -sota la coreografia de Derek Deane basada en la de Marius Petipa i Lev Ivanov- i de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu -sota la batuta de Gavin Sutherland-.
Semblarà una obvietat i potser alhora gens compartida, però els protagonistes del ballet i de la funció d'aquell vespre foren els elegants cignes i la meravellosa partitura.
Per començar, en el primer acte va destacar el famós tema musical (interpretat de manera àgil), el glockenspiel (molt dinàmic) i els violoncels (amb presència). En el segon acte, l'Orquestra del Teatre va mostrar les diferents agrupacions instrumentals clarament, fent lluir a l'oboè però amb poc encert de les flautes i dels vents metalls. Sobre l'interessant trio arpa-violí-violoncel, ni afinació ni entensa col·lectiva, tota una llàstima. Ara bé, gràcies a la música i al ballet (tots els cignes i en especial el quartet de cignes!), aquest acte fou un dels més recordats. En el tercer, els nombrosos passatges solistes del primer violí no resultaren favorables, però sí els vestuaris de Lola Stott i el pas de dos entre el príncep Sigfrid (Isaac Hernández) i Odette/Odile (Tamara Rojo). Sens dubte, el ballarí es posicionà en avantatge respecte ella quant a expressivitat, tècnica i netedat en les piruetes. Finalment, el quart acte fou també molt recordat pel tema musical (igualment interpretat amb massa agilitat: en la partitura s'hi indica moderato i -al final- stringendo i piu mosso), els dos ballarins, el fum en l'escenografia, l'unisò orquestral últim i, novament, per l'espectacularitat dels cignes.
Tot un bon vespre d'elegància, màgia i coincidències...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada