Enguany, mentre disfrutàvem del concert de cobla a la Basílica de la Mercè, l'Avinguda Reina Maria Cristina estava plena pel tradicional espectacle piromusical de fi de Festes. És una qüestió de prioritats, i havent viscut fa anys l'emoció i l'efervescència a peu de carrer on la música i els focs d'artifici són els protagonistes, vaig decidir veure el Piromusical en diferit des de casa, aquell dissabte 26 de setembre a través del TV3 a la carta (online).
La banda sonora preparada a càrrec de Jordi Bonet i Marçal Cruz constà de cinc seccions musicals reservades a diferents estils (dos dels quals funcionaren molt bé: el swing i la clàssica). I entre secció i secció, usaren petites mostres de jazz per enllaçar-les. Ara bé, en especial, la màgia, l'atmosfera festiva i l'espectacularitat dels focs d'artifici es desenvolupen a la perfecció amb les dimensions, les harmonies i l'amplitud de la música clàssica.
Per començar, pop català en la primera secció del Piromusical, on hi destacaren -entre tots els temes- Era com tu (del grup SPLAC) i Somnis de petit (de Margarett). Després, dosis més que adequades de swing i del tan de moda electro-swing, que dotaren la segona secció d'un ambient festiu, ballable i lliure. Els dos títols en majúscules foren Crazy swing (de DelaDap, un possible representant d'Àustria en l'Eurovision Song Contest 2012, amb un simpàtic glissando final) i Walk on the wild side (de Pink Turtle, un bon exemple de la swing mania versionant l'original de Lou Reed, fent ús d'un sorpenent final d'scat!). A més de We the cats (Shall hep ya) amb Little Fats & Swingin' Hot Shot Party, hi sonaren Is that too much to ask? (de Biboulakis), It don't mean a thing (de Club Des Belugas) i Shut up and dance (de Kitten and the Hip). A continuació, rumba catalana amb les obligades Gitana hechichera i Borriquito (de Peret) o les interessants Cançó del lladre (de La Troba Kung-Fu) i Som un riu (de Txarango), entre d'altres. La quarta secció fou un homentatge a Joan Manel Serrat (amb La noia que s'ha posat a ballar, Hoy puede ser un gran día, Barcelona i jo, Jocs i joguines i Fa 20 anys que fa 20 anys que dic que tinc 20 anys), on hi destacaren Paraules d'amor (amb les bengales del públic), Pare i sobretot Cançó de matinada (una versió orquestrada que va servir per enllaçar amb la següent secció). Per acabar, una medley de música clàssica amb fragments tractats: Concert per a piano i orquestra núm. 1 Op. 23 (de P. I. Txaikovski), Júpiter (de Els Planetes de G. Holst), música d'òpera [a partir d'extractes de l'Holandès herrant (R. Wagner), Carmen (de G. Bizet) i Nabucco (de G. Verdi)] i l'obertura de Fidelio i Coriolà (de L. van Beethoven). Ara bé, l'Allegro giocoso de la Simfonia núm. 4 Op. 98 (de J. Brahms) va suposar un dels moments més sincrònics amb els focs d'artifici. I per finalitzar la festa i també lluint molta sincronia amb la pirotècnia, el Finale de l'Obertura solemne 1812 (P. I. Txaikovski), on la reafirmació de la cadència s'organitzà també en un acabament tractat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada