Glee 2 - (10) A Very Glee Christmas

The Most Wonderful Day Of The Year del televisiu Rudolph the Red-Nosed Reindeer per a començar aquest capítol de Glee! Tan positiva... i amb l'estètica de les produccions dels contes de Disney... La introducció de les cordes en tremolo és més que agradable per a cedir primer el protagonisme al cor de noies del Glee Club -mentre els nois canten "u" en boca closa- i a continuació és el cor de nois qui canta -ara amb el suport de la boca closa de les noies vocalitzant també la "u"- per a finalitzar la cançó de mètrica ternària a càrrec de les noies. Anotem que en ordre hi col·laboren Artie - Kevin McHale i New Directions, després i sobretot Sam - Chord Overstreet i Quinn - Dianna Agron, New Directions novament, i Brittany - Heather Morris, Rachel - Lea Michele, Tina - Jenna Ushkowitz i tot plegat continua... A destacar, en resum, els diàlegs solistes i en especial els cors realitzats per New Directions!

I ara un fragment de We Need A Little Christmas del musical Mame, però els hi llencen una sabata perquè el Glee Club no agrada. La de la sabata i i la resta, esteu segurs d'això?

A continuació, Merry Christmas, Darling de The Charpenters a càrrec de Rachel amb les background vocals de New Directions. Res més que una cançó nostàlgica, una balada per a voler desitjar unes Bones Festes a algú estimat... La coda és rellevant per la cadença trencada de vellut tan familiar junt a les harmonies finals.

A part, l'escena musical de Baby, It's Cold Outside de Frank Loesser i Lynn Garland a través de la interpretació de Kurt - Chris Colfer i Blaine - Darren Criss: es respira allò del "Love Is In The Air!"! Sexy & hot. Un fa la petició -cantant- de voler estar amb l'altre com a parella mentre l'altre, es fa desitjar. Performance divertida, càlida i fresca, suma de moltes coses bones. Tots dos interpreten molt bé la situació; sobretot Blaine, que destaca per la seva dolçor en diverses frases i en concret per l'exclamació cantada "Oooooooh, baby!" amb veu de cap. Per cert, els moviments escènics són de nota. L'estil musical: JAZZ. Sens dubte, el segon moment únic -dramatúrgic i musical: és cert, potser no tan musical...- de la segona temporada de Glee.

You're a Mean One, Mr. Grinch del televisiu How the Grinch Stole Christmas! Tornem amb una altra tronxant escena de Sue - Jane Lynch! Lectors, arriba a pintar les tecles del piano de cua amb un spray!

Després, una versió instrumental de vents-metall del tradicional Adeste Fideles i, més tard, Last Christmas de Wham!, un duet de Rachel i Finn - Cory Monteith, on l'arranjament és excessivament pop (amb un tractament vocal de la percussió no gaire aconseguit) i les noves línies melòdiques secundàries esdevenen també excessivament elaborades, amb un Finn viatjant pels seus diferents registres. Just a continuació, sona la popular Silent Night de F. X. Gruber, en versió per a quartet de corda amb arpa.

Per fi, i per acabar, l'inoblidable Welcome Christmas del televisiu How the Grinch Stole Christmas! Amb set modulacions en l'arranjament, és indiscutiblement i en majúscules The Christmas Song del capítol! És la primera cançó coral de New Directions en la seva totalitat, amb una orquestració simfònica de categoria. Quan la vaig sentir per primer cop, vaig plorar... Cal dir res més...?

La llista de regals a A Very Glee Christmas:

- Passar els Nadals sol no és agradable...

- La il·lusió nadalenca i no oblidar-la!

- Quan som petits, vivim la màgia de les Festes; quan creixem, la perdem i a vegades els Nadals esdevenen una obligació en alguns sentits. És necessari recuperar la màgia!

- És època de bones accions, com recollir diners per als més necessitats.

- Amar és compartir.

- "La Navidad ha llegado de todas formas... Es preciosa..." (Becky - Lauren Potter) / "Lo es..." (Sue - Jane Lynch).

- La bondat d'alguns i els miracles nadalencs...

- "Nadie debe estar solo en Navidad, señor Schuester" (Rachel a Will).

- [Un llibre] The gift of the Magi / El regalo de los Reyes Magos, O. Henry.

- [Una cançó] Welcome Christmas, A. Hague.

Glee 2 - (09) Special Educaction

No és la primera vegada que Glee ofereix un duet fictici, és a dir, que els dos cantants no conviuen en la mateixa escena dramatúrgica, i sempre funciona. Don't Cry For Me Argentina del musical Evita en mans de Rachel (la qual canta molt expressiva, plora, sent la lletra) i Kurt (que està realitzant l'audició pels Dalton Academy Warblers). Només s'uneixen en la darrera frase a l'unisò i després a la distància intervàlica de 6a en la darrera nota (a la paraula "true" de la frase "that every word it's true", on Rachel resta per sobre, acabant el tema amb aquest "true" prolongat). A més, les cordes en tremolo i els vents-fusta amb la percussió preparen molt bé el final de la darrera i citada frase.

I tampoc és la primera vegada que el Glee Club participa en l'eliminatòria! Per una banda, The Hipsters canten The Living Years de Mike + The Mechanics (un cor de cantants força adults que aporten moltes backgrounds vocals i ad-libs). Per l'altra, els Dalton Academy Warblers ja amb en Kurt - Chris Colfer interpreten de manera excel·lent Hey, Soul Sister del grup Train. Una versió millorada íntegrament a cappella, tota harmonitzada, amb beats i background vocals elaborades i múltiples. L'arranjament contempla en dues ocasions la construcció coral d'un acord a partir de l'acumulació de les respectives notes, una darrere l'altra, i un moment on descendeix l'energia i la densitat vocal per tal de remuntar-les a continuació encara més! El solista és en Blaine - Darren Criss: sòlid vocalment, llueix el seu cant i inicia el tema de manera indestructible, preludiant el resultat final. Per últim, New Direcions, que actuen amb solistes nous: Sam - Chord Overstreet i Quinn - Dianna Agron sota un correcte (I've Had) The Time Of My Life de Bill Medley i Jennifer Warnes (la famosa balada inclosa a la banda sonora de la pel·lícula Dirty Dancing, que és i serà sempre de referència), junt a les background vocals del Glee Club, una modulació insertada i el final d'aguts per part de Mercedes - Amber Rile; després una Santana - Naya Rivera molt energètica i activa sentencia l'actuació gràcies a una rapidíssima Valerie de Mark Ronson feat. Amy Winehouse, on els cors de New Directions són ben representatius i la performance coreogràfica de Brittany - Heather Morris i Mike Chang - Harry Shum, Jr. a primera fila de l'escenari rematen l'èxit.

Empat de dos cors: New Directions i Dalton Academy Warblers van a la final! Em pregunto per què cal afegir un altre tema després de tot plegat..., i a sobre Dog Days Are Over de Florence and the Machine. Tina - Jenna Ushkowitz i Mercedes de solistes (la darrera, com sempre, en millors condicions vocals) i New Directions a l'unisò fortisssimo. Malgrat que la lletra intervé en la dramatúrgia, insisteixo, cal aquest tema en un capítol on s'hi respira desconfiança i traïció entre els problemes de parella?

Glee 2 - (08) Furt

L'amor... Què es pot dir de l'amor...? I algú se us ha declarat com en Sam - Chord Overstreet a Quinn - Dianna Agron amb música instrumental per a piano?

Sempre que intervé Sue - Jane Lynch crea una atmosfera absolutament tronxant, com l'escena en el seu despatx i un fragment original de Be My Baby de The Ronettes al fons. Doncs ara a duo amb la seva mare Doris - Carol Burnett. Interpreten Ohio del musical Wonderful Town, organitzant una escena dialogada d'aquelles enmig de la cançó, i la continuen amb un sorprenent espasme agut a l'unisò a distància d'octava superior per part de Sue: tot plegat paròdic i alhora profund.

Per cert, sí, sí, van de boda els membres del Glee Club i regalen Marry You de Bruno Mars a la cerimònia. L'actuació és casualment a càrrec de les parelles sentimentals nascudes a New Directions: Finn i Rachel, Sam i Queen, Artie i Brittany, Tina i Mike Chang (canten les parts principals); mentre que Santana, Puck, Mercedes i Kurt hi col·laboren només com a coristes (no tenen parella oficial ja sigui dins o fora del Glee Club). A trets generals, els nois (Sam, Artie i Finn) superen a les noies, ja que mostren el seu registre agut, amb més brillantor i energia. En el ball de la boda, Will - Matthew Morrison interpreta correctament el tema Sway en la versió de Michael Bublé. I finalment, Finn li dedica a Kurt la cançó Just The Way You Are de Bruno Mars! Balla amb ell... i tot el Glee Club hi participa de fons. A plena veu, Finn no estalvia en belting i usa durant uns instants discrets la veu mixta (és a dir, una veu de cap en fortissimo -sense que es noti la veu de cap ni s'assoleixi el belting, per definir-ho d'alguna manera entenedora-, fet que evidencia el seu control i progrés tècnic vocal).

El darrer paràgraf, com sempre, amb alguns dels continguts més rellevants del capítol: declaració d'amor, assetjar algú, amenaçar, homofòbia, amor, por, relació entre pares i fills. Però ara l'amplio (això és nou!), per alleugerir l'anterior de noms en les línies de Marry You: Finn - Cory Monteith, Rachel - Lea Michele, Sam - Chord Overstreet, Quinn - Dianna Agron, Artie - Kevin McHale, Brittany - Heather Morris, Tina - Jenna Ushkowitz, Mike Chang - Harry Shum, Jr., Santana - Naya Rivera, Puck - Mark Salling, Mercedes - Amber Rile i Kurt - Chris Colfer.

Glee 2 - (07) The Substitute

Convidada especial com a professora substituta de Will - Matthew Morrison per malaltia: Gwyneth Paltrow, en el paper de Holly. Sorprèn cantant un petit fragment de Conjunction Junction de la sèrie Schoolhouse Rock! Caram, el tema és molt bo! Però encara sorprèn més la seva actuació amb Forget You de Cee Lo Green. Tot el Glee Club acaba ballant i afegint les background vocals, i Artie - Kevin McHale i Mercedes - Amber Rile participen en el bridge. Com canta la Paltrow, sorprenent! Tot ha estat molt ben estudiat, fins i tot l'agut amb què finalitza el tema.

Ara bé, més sorprenent és Will interpretant Make 'Em Laugh de la pel·lícula Singin' In The Rain i popularitzada per Donald O'Connor! Espectacular, còmic, de difícil coreografia acompanyat de Mike Chang - Harry Shum, Jr., simpatiquíssim en una paraula!, i a sobre, molt ben cantat com sempre...

En canvi, l'actuació Nowadays / Hot Honey Rag del musical Chicago a càrrec de Rachel - Lea Michele i Holly - Gwyneth Paltrow, demostra que Rachel resulta més sensual en la veu que Holly però tampoc amb diferències significatives, però sí que s'evidencia la poca correcció d'Holly en el ball... En conclusió, la subtituta no és superior al titular: Will és més complet en vocalitat i coreografia, en una actuació escènica de major dificultat.

I ara en majúscules: la performance de Singin' In The Rain / Umbrella de Gene Kelly / Rihanna feat. Jay-Z, a càrrec de Will i Holly. La darrera torna a clavar l'agut, no és expressiva, però estudia bé els temes i és competent. Will es mostra vocalment espectacular (les i en els "Siiiiiiiingin' in the rain" són brillants i definides, i el ready de l'últim "I'm ready for love" és tremendament expressiu... I quina coreografia! Plou a l'escenari, l'efecte dels paraigües, tots ballen, trepitgen l'aigua, esquitxen amb els peus, l'estètica de videoclip és encertadíssima, la gravació reté lentament la imatge en diverses ocasions, etc.: tot molt elaborat. I quina versió R&B/Hip-Hop i quin arranjament mash-up, de categoria! S'inicia amb una petita introducció on el text és anunciat i declamat en estil hip-hop per Artie; sona la primera estrofa d'Umbrella a càrrec de Holly, la tornada de Singin' In The Rain per part de Will i a continuació la tornada del tema de Rihanna a través de la veu dels dos professors (Holly i Will); la segona estrofa d'Umbrella és a duo en totes les frases, la tornada de Singin' In The Rain més harmonitzada és cantada per Will i després esdevé pròpiament el mash-up, fusió elaborada de les línies melòdiques i les lletres superposades ben entenedores. Quant a les background vocals, també molt elaborades i múltiples. Bravo, bravo, bravo!

Sens dubte, elevada qualitat musical en aquest setè capítol de Glee que conté: [1] divertir-se sense pensar en les conseqüències, de tant en tant...; [2] tenir la sensació de cercar quelcom que no es troba; [3] no tornar amb l'exparella!; [4] les amenaces; [5] no bloquejar-se; [6] la vida ràpida i canviant genera inestabilitat (relacions d'una nit, situació laboral d'interinitat...); [7] fragment inicial de l'Allegro con fuoco - 4t moviment de la Simfonia núm. 9, en mi menor, Op. 95, "Nou Món" d'A. Dvorák.

Glee 2 - (06) Never Been Kissed

En el sisè capítol de Glee, trobem novament una competició però en una altra direcció: els nois interpretaran temes cantats per noies en la seva versió original i les noies, cançons enregistrades per nois. Amb seguretat, el bon lector llegirà exactament el que està escrit sense entrar en discussions de gènere tan de moda en aquests moments; disculpin, però no és el cas precisament. Ara bé, qui vulgui opinar i complicar-ho, endavant!

Never Been Kissed ofereix primerament al pati de l'institut un duet de Puck - Mark Salling (també a la guitarra) amb Artie - Kevin McHale, One Love / People Get Ready de Bob Marley & The Waillers. Bones vibracions, relaxat, de ritmes caribenys-indie, convencional, però res especial.

Parin atenció perquè aquest paràgraf explicarà el primer moment únic -musical i dramatúrgic- de la segona temporada de Glee! A cappella en la seva totalitat, sense instruments, amb beats vocals, sutileses interpretatives i en l'arranjament, i harmonitzat per complet, el cor de nois -els Dalton Academy Warblers- sentencia la seva carta de presentació de manera excel·lent amb Teenage Dream de Katy Perry. Ni es poden imaginar l'enorme qualitat i riquesa de la versió, respecte l'original que resta directament sepultada en tots els aspectes. L'instant on s'aturen els beats, les harmonies queden suspeses i després el ritme reprèn novament, és de nota. L'actuació dins d'un hall del col·legi masculí -amb tots els estudiants uniformats- només té un únic espectador, un de molt especial, en Kurt - Chris Colfer. Abans, però, el solista del cor (Blaine - Darren Criss, que posseeix una veu dolça i sòlida alhora, pròpia del pop actual, destaca perquè usa el belting de manera competent i sap insertar amb gust la veu de cap al final d'una frase) agafa la mà d'en Kurt -sense conèixer-lo- i el porta on assaja el cor. En Blaine canta per en Kurt! Yes! I en Kurt contempla al cor de nois i sobretot a en Blaine! Yes! Se sent més que còmode en aquella sala i desitja amb tota seguretat que la música no acabi mai. Què més es pot demanar? Estem davant d'una feel-good song amb una feel-good voice que canta una lletra molt apropiada per la dramatúrgia i la necessitat dramatúrgica d'en Kurt, en concret. Et fa sentir bé, jove, adolescent! Qui no recorda les sensacions de l'amor adolescent?

Continuem. El capítol empra música instrumental per a piano en la intensa i emotiva conversa entre Blaine i Kurt sobre la necessitat en defensar-se entorn l'homosexualitat. De la mateixa manera, música instrumental per a teclat en l'altra conversa també emotiva entre l'entrenadora Beiste - Dot Jones i Will - Matthew Morrison. I novament, música instrumental per a piano quan Kurt se sent atacat, incomprès i sol.

Quant a la competició dels dos grups de New Directions, en realitat secundària al nucli central ja comentat del capítol... Potser que ara reviséssim les actuacions a classe, oi...? Per una banda, les noies canten Start Me Up / Livin' On A Prayer de The Rolling Stones / Bon Jovi, enfundades de cuir lluint la modulació de l'arranjament i la distorsió vocal, però amb una Rachel - Lea Michele que no convenç (sense força vocal malgrat els aguts finals) i amb una Mercedes - Amber Rile que sí hi encaixa gràcies a l'energia de la seva vocalitat. Per una altra, els nois interpreten una versió rock de Stop! In The Name Of Love / Free Your Mind de The Supremes / En Vogue també amb distorsió vocàlica per part de tots: Artie, Puck, Sam - Chord Overstreet i Finn - Cory Monteith (aquest últim és el millor en vigor vocal). El resultat definitiu: prefereixo el de les noies que el dels nois, pels temes triats i el treball en cant.

L'entre línies de Never Been Kissed:

- Un únic gai en un institut. Kurt reflexa infelicitat, solitud i incomprensió. Forma de bullying. Indulgència davant l'homosexualitat. No marginar a ningú per ser diferent.

- "Intentar dejar de ser la víctima (...). Los prejuicios de basan en la ignorancia" (Blaine a en Kurt). Por en sortir de l'amari. No fugir!

- El primer petó...

Glee 2 - (05) The Rocky Horror Glee Show

Encara no havia passat mai: actuació inicial per a obrir el capítol i música extreta íntegrament d'un musical, en aquest cas, The Rocky Horror Show de Richard O'Brien (1973). És Santana - Naya Rivera l'encarregada d'aixecar el teló amb el tema Science Fiction / Double Feature (només la seva veu i els seus llavis vermells en la imatge), i a continuació, un assaig escenificat de la cançó Over At The Frankenstein Place. Més tard, un altre a classe de Dammit Janet a càrrec també de Finn - Cory Monteith i Rachel - Lea Michele (que interpreten els papers de Brad i Janet del musical) amb Quinn - Dianna Agron, Kurt - Chris Colfer i Mercedes - Amber Rile de coristes. Apareix també a classe el xicot d'Emma, el dentista Carl - John Stamos, el qual organitza tot un show a través del rock 'n' roll Hot Patootie - Bless My Soul (mostra la seva bona veu i fa participar a New Directions: tots plegats acaben ballant i cantant). Però sens dubte, un bravo per Mercedes que genera la interpretació del capítol en veu i adequació a l'estil pel personatge protagonista del transvestit. Canta Sweet Transvestite. Després, tenim duo hot en una aula de l'institut entre Emma - Jayma Mays i Will - Matthew Morrison (Will sense camisa i amb corbata); Santana i Brittany - Heather Morris acaben cantant perquè els espien, junt a la participació de Kurt, Mercedes i Finn. El tema és Touch-a, Touch-a, Touch-a, Touche Me. Per últim, un número grupal -The Time Warp- on llueixen les parts solistes de Finn i Quinn sobretot, però també intervenen Tina - Jenna Ushkowitz i Brittany. En conclusió, malgrat que valoro i aprecio el teatre musical dins del teatre musical, no puc afirmar que m'agrada el capítol i la música. Punt i a part.

Les 5 receptes:

- "Objetivo del arte: derribar barreras" (Will).

- La inseguretat amb el físic d'un mateix és deguda a la reiterada importància social del físic.

- L'egoisme i arrossegar els altres a fer una cosa per a un benefici propi no és gens noble.

- La competència en l'amor no és sana.

- "Ser tú mismo y la sensualidad fluirá" (Sam - Chord Overstreet).

Glee 2 - (04) Duets

Competició de duets en el Glee Club! Més que interessant! Qui guanyarà...?

Ja ho explica Will - Matthew Morrison als alumnes: un duo és "cuando dos voces se unen y se convierten en una (...), se complementan, se estimulan para mejorar". Sí, sí, molt pedagògic i cert, però és inevitable valorar de manera individual les veus i posicionar-se sobre una de les dues. Passa això mateix en el primer duo del capítol, on Finn - Cory Monteith brilla més que Rachel - Lea Michele pel seu cant natural, agut i brillant en Don't Go Breaking My Heart d'Elton John i Kiki Dee.

La segona mostra de duet és protagonitzada per les imparables Mercedes - Amber Rile i Santana - Naya Rivera, on demostren solidesa i energia de sobres amb el tema River Deep - Mountain High d'Ike & Tina Turner. Mercedes supera a Santana en qualitat vocal i adequació a l'estil. Mentre Santana canta les línies melòdiques superiors a duo amb Mercedes, la segona impressiona i la deixa en segon terme gràcies als ad-libs aguts. Un bravo pel final provocador de les dues en escena: xoquen les mans afirmant que guanyaran la competició de duets!

La propera és l'actuació en majúscules de Kurt - Chris Colfer fent reviure Le Jazz Hot! del musical Victor, Victoria. Fa duo amb ell mateix! Segons Kurt, la cançó té a veure en acceptar la cara masculina i femenina que tothom posseeix. La performance és espectacular, la veu és sensual, dolça, sòlida, calenta, i fa servir la veu de cap, el belting i la distorsió vocal. Només un agut perd força en la ressolució (el resol amb veu de cap i hagués resultat més complet usant el belting plenament en la paraula "hot"), però el gran glissando exhibit fins arribar als núvols és de gran efecte i sentencia l'actuació. Kurt, d'impacte!

I per primera vegada sentim l'agradable veu de Mike Chang - Harry Shum, Jr. (no canta, recita i al final intenta un agut agudíssim) amb Tina - Jenna Ushkowitz. Quin duo més divertit! Un no sap cantar (declama el text ràpid a diferents alçades) i l'altra canta paraules soltes. I quina coreografia! Sing! del musical A Chorus Line.

 

Per acabar, Rachel i Finn, molt "monos" i "cursis" com a parella d'enamorats en With You I'm Born Again de Syreeta Wright i Billy Preston. Igual que Quinn - Dianna Agron i Sam - Chord Overstreet, també molt "monos" i "cursis" essent la nova parella d'enamorats. Aquest darrer duo és més favorable que l'anterior, i guanyen la competició... amb Lucky de Colbie Caillat i Jason Mraz.

Fora de concurs, Kurt i Rachel interpreten Get Happy / Happy Days Are Here Again de Judy Garland i Barbra Streisand. Amb Rachel vestida igual que Barbra Streisand i Kurt cantant a les mateixes alçades que Rachel, recreen l'agradable sensació d'aquest clàssic, en què la coda sempre ha estat única i sempre ho serà. Una perfecta opció per acabar el capítol!

I finalment, el veredicte. Per a mi, malgrat que la proposta de Mike i Tina és realment divertida i l'actuació de Kurt és destacable amb claredat però no se la pot considerar un duet real, pels motius ja anotats anteriorment, en seran dos els primers llocs: Mercedes i Santana, guanyadores dins del concurs gràcies al seu River Deep - Mountain High; i Rachel i Kurt, els altres premiats fora de la competició per la interpretació de Get Happy / Happy Days Are Here Again.

Ara sí, les darreres notes per a recordar a Duets: l'homosexualitat implica viure en solitud fins que no es trobi la persona adequada i també implica viure respectant la diferència de sensibilitats / "si eres diferente, si eres especial como yo, debes acostumbrarte a estar solo" (Kurt) / "te sientes solo, pero no estás solo" (Rachel a en Kurt).

Glee 2 - (03) Grilled Cheesus

Excepte el primer tema del capítol, Only The Good Die Young de Billy Joel interpretat per Puck - Mark Salling a classe amb la guitarra, tota la resta de cançons giren entorn a la religió o a l'espiritualitat. Revisem-los.

Mercedes - Amber Rile canta també a classe. En aquesta ocasió, I Look To You de Whitney Houston. Segons Mercedes i els guionistes, la cançó tracta d'estar en un lloc molt obscur i encomanar-se a Déu. D'entrada, no és això del tot... I a més, el nou arranjament inclou una arpa a escena que no hi sona realment, una modulació, una secció rítmica i un desenvolupament melòdic vocal que no són fidels a la força de la versió original de Whitney Houston, el secret de la qual radica en el poder del missatge i la senzillesa melòdica. Només cal escoltar-la per a entendre-ho.

Rachel - Lea Michele ofereix Papa, Can You Hear Me? de Barbra Streisand en un format videoclip, on els "Papa" són cantats en comptes d'usar el sotto voce tan intens de l'original, fet que li dóna certa fredor. Si bé la cançó és increïble i alhora difícil per tal d'aconseguir l'expressivitat adequada, la versió de Rachel només assoleix la correció.

Un Kurt - Chris Colfer molt emocionat i afectat li dedica al seu pare en coma I Want To Hold Your Hand d'Across the Universe. S'aprecia l'emotivitat i les llàgrimes a la seva veu -justament no gaire neta- en aquest tema que dubtosament suggereix inspiració creativa.

De manera sorprenent, Finn - Cory Monteith canta sobre perdre la fe a partir de Losing My Religion de R.E.M. La veu té molta força, igual que el tema, amb background vocals incloses. De moment, és la millor interpretació del capítol -tampoc de referència- junt a la de Rachel per la seva aproximació a Yentl.

Novament, Mercedes hi torna i ara amb un cor gospel a l'església. Doncs tampoc. Bridge Over Troubled Water de Simon & Garfunkel, un clàssic també catapultat per Aretha Franklin. La veu de Mercedes sona tractada, de timbre més agut del que posseeix en realitat... Ho torno a dir: tampoc. El gospel no és lluir veu i aguts sense parar. La cançó és molt profunda i cal sentir la lletra. En definitiva, un "no" a les dues interpretacions de les cançons gospel incloses en el capítol...

I per acabar, una descafeïnada actuació de tot el Glee Club, a partir del tema One Of Us de Joan Osborne, amb Tina - Jenna Ushkowitz en el primer vers, la col·laboració de les veus de Finn i Rachel, i els ad-libs en alçada de Mercedes.

Resta reservada la música instrumental de piano per als moments dramàtics intensos (com el del pare d'en Kurt en coma o l'escena tendre de Sue - Jane Lynch i la seva germana). De la mateixa manera que molts reserven les seves impressions sobre aquests tres epígrafs: religió i espiritualitat; creure en Déu davant de les dificultats; religió i homosexualitat.

Glee 2 - (02) Britney/Brittany

Dels preferits del professor Will Schuester - Matthew Morrison, es troben Christopher Cross (que va escriure el seu gran èxit Sailing -definit com a música contemporània d'adults-) o Michael Bolton, per exemple. Justifica la música de la qual se sent captivat de manera clara i a través d'explicacions de pes: "Bien, hay quien cree que música ligera es algo peyorativo pero dejaré que la música hable por sí sola (...). La buena música también puede ser controlada [no explosiva, vol dir Will], contenida, no hace falta atacar al público, puedes dejar que venga él". En canvi, els membres del Glee Club adoren a Britney Spears i demanen a Will cantar alguns temes. Per sort, Will no accepta. Això no vol dir que no tinguem tot un capítol dedicat a Britney, on ella apareix en tres instants i s'inclouen els motius inicials instrumentals de ...Baby One More Time en quatre ocasions entre els talls d'escena. S'ha d'acceptar que és part de la cultura pop.

Com suggereix el títol del segon capítol, hi trobem la primera actuació de Brittany - Heather Morris. Per què la tenien amagada en tota la primera temporada? Quina ballarina! I també canta! És precisa en moviments i caràcter. Actua en una escena que podria ser tot un videoclip de I'm A Slave 4 U i en un altre de Me Against The Music (duo amb Santana - Naya Rivera, on Brittany torna a demostrar que pot cantar i, sobretot, destaca en les coreografies tan precises que sentencia). A més, sempre s'ha posicionat Heather Morris com actriu per sobre de Naya Rivera, probablement pel personatge que interpreta. Una altra escena-videoclip és a càrrec de Rachel - Lea Michele amb ...Baby One More Time. Ha evolucionat respecte la manera en mirar la càmera, i en concret, ofereix una millor vocalització visual. Per cert, la tonalitat del tema -no en l'original- està pels núvols, evidentment. I un altre és el d'Stronger amb Artie - Kevin McHale.

És sempre una bona opció incloure temes originals i encara més si Will - Matthew Morrison canta Sailing a sobre de Christopher Cross. A més, afirma que és la seva cançó preferida. Un sí novament per la old school... Ara bé, finalment Will acaba cedint i el Glee Club realitza una performance elaborada per la coreografia a partir del tema Toxic, amb Brittany, Rachel i el mateix Will com a vocalistes principals i New Directions a la tornada. L'únic tema que no és de Britney Spears en el capítol -a part del citat Sailing- és The Only Exception. Rachel - Lea Michele li dedica a Finn - Cory Monteith aquest tema de pop actual, tornant a plorar mentre l'interpreta a classe, símptoma de la voluntat en potenciar la seva expressivitat.

Per acabar, algunes reflexions: fer bogeries, relaxar-se, ser un mateix, expressar-se; cal lluitar per l'amor que vols...; dificultats en la parella, no controlar a ningú, confiar perquè la relació funcioni; ser "(...) libre para poder expresarme. Siempre tuve miedo de vestirme como una chica guapa porque nunca me había sentido guapa" (Rachel).

Glee 2 - (01) Audition

Seguim l'aventura amb la segona temporada de Glee (2010-2011), revisant-la també capítol a capítol. I per començar, una notable actuació de New Directions a l'exterior sota una bona coregrafia grupal per tal de captar nous cantants, amb el tema Empire State Of Mind de Jay-Z feat. Alicia Keys. Intervenen Artie - Kevin McHale, Finn - Cory Monteith i Puck - Mark Salling en el rap, tots els membres del Glee Club per a la tornada (la qual és elegant i de referència innegables) i destaca Mercedes - Amber Rile en la secció central per la seva senzillesa.

Un fragment de Telephone de Lady Gaga feat. Beyoncé en el duo entre Rachel - Lea Michele i una nova cantant en la sèrie, Sunshine - Charice Pempengco, fa plantejar una pregunta: de què té por Rachel, de la nova? Més tard, Sunshine realitza una sobreactuació vocal i escènica de Listen, un tema en majúscules del musical Dreamgirls. Mostrant-se com una altra còpia d'una altra Christina Aguilera..., per sort, la fitxen com a solista del Glee Club rival, el Vocal Adrenaline. I justament també apareix un nou cantant en aquest capítol, Sam - Chord Overstreet, que interpreta Billionarie de Travie McCoy feat. Bruno Mars en la seva primera actuació acompanyat per Artie en el rap: sorprèn i pot ser un bon fitxatge pel Glee Club malgrat que encara no hagi fet l'audició per a entrar-hi. Sam també ofereix a la dutxa un fragment mínim a cappella d'Every Rose Has Its Thorn de Poison.

Ara bé, la balada del capítol amb diversos canvis de tonalitat -sens dubte- és What I Did For Love? del musical A Chorus Line, a càrrec de Rachel - Lea Michele. Per primera vegada, canta expressiva, emotiva i plora en l'actuació fins i tot! D'això es tracta. Insisteixo amb la pregunta: de què té por Rachel, de la nova o d'altres de millors? Sisplau, només cal escoltar-se.

Cantar, escoltar-se i evitar l'enveja i les conspiracions.

Glee 1 - (22) Journey to Regionals

El principal single de la banda sonora de Glee, Don't Stop Believin', ha estat inclòs en diverses ocasions -tant l'original de Journey com la versió que en fa el Glee Club- durant la primera temporada. No hi podia faltar en aquest darrer capítol... No només sona l'original en el cotxe de Will - Matthew Morrison, sinó que New Directions la interpretaran per tancar la seva participació a la final del Concurs Estatal de Cors.

A la final, inicialment actua el cor Aural Intensity, amb un fragment mínim de You Raise Me Up / Magic (de Josh Groban / Olivia Newton-John, els quals actuen com a convidats i membres del jurat de la competició). Més tard, és el torn del Glee Club, que concursa interpretant tres temes del grup Journey. El primer és Faithfully, un duet preciós entre Rachel - Lea Michele i Finn - Cory Monteith, ple d'amor, on Rachel gasta totes les cartes -fins el moment- en els aguts brillants i potents, igual que Finn, també a les alçades. Després New Directions aposta per Any Way You Want It / Lovin', Touchin', Squeezin' (amb Rachel, Finn, Puch - Mark Salling i Mercedes - Amber Rile en les veus principals). Molt vistós, fresc, mogut i agrada al públic. I per rematar la seva actuació, Don't Stop Believin'. Fan servir un tempo més àgil i les veus de Finn, Rachel, Puch, Santana - Naya Rivera i Mercedes (essent la última la vocalista reservada per a la modulació, l'ad-lib i el final). La millor prova que justifica l'èxit d'aquest hit és el públic embogit picant de mans a l'auditori i coincideix justament amb la millor part de la intervenció del Glee Club a la final. El darrer cor en cantar és Vocal Adrenaline. Espectacle servit gràcies a les diferents seccions de Bohemian Rhapsody de Queen, amb Jesse - Jonathan Groff de solista, però la performance esdevé un pèl llarga. Guanyen els últims, els primers no importen i perden els principals en darrera posició. El resultat habitual en els concursos té com a combinació de probabilitats més freqüent aquella obtinguda aplicant la permutació entre els principals i els primers del concurs descrit. He intentat que el lector no comprengui clarament qui és el guanyador de la final, però crec que no ho he aconseguit del tot, o sí?

La música de Glee no acaba amb la final. New Directions regala a Will el tema To Sir, With Love de Lulu. Tots canten plorant d'emoció la lletra d'una amistat vertadera. I Will (amb l'ukelele i ajudat per Puch a la guitarra i a la veu) retorna el regal al Glee Club. De la pel·lícula The Wizard of Oz: Over The Rainbow.

Les últimes notes de la temporada: adopció de nadons i les mares que no els volen; sensació d'haver-ho passat bé i haver gastat totes les cartes en un concurs; continuar i guanyar en experiència i pràctica; la bondat, l'agraïment, l'estima en un grup, les vivències individuals a través de la música, la sinceritat, l'amor; el Glee Club és el reflex del seu director, Will amb tots els alumnes.

De la primera temporada de Glee i per diferents raons, aquests -no uns altres- són els meus:

Take A Bow - Rihanna

Defying Gravity - Wicked

One Less Bell To Answer / A House Is Not A Home - Barbra Streisand / Dionne Warwick

Hello Again - Neil Diamond

I'll Stand By You - The Pretenders

Tell Me Something Good - Rufus & Chaka Khan

Don't Stop Believin' - Journey

Glee 1 - (21) Funk

A Funk (=ànima/ràbia/passió+emoció) hi trobem les actuacions de: [1] Vocal Adrenaline (Jesse - Jonathan Groff canta amb energia i en alçada un dels temes rock de referència: Another One Bites The Dust de Queen; impressiona el darrer chorus harmonitzat i a sobre els hi plantifiquen davant dels nassos a tots els membres del Glee Club), [2] Puck - Mark Salling i Will - Matthew Morrison (Loser de Beck: molt bé la guitarra i el rap, però en general sense interès), [3] Quinn - Dianna Agron (canta It's A Man's Man's Man's World de James Brown, amb caràcter, domini vocal i aplica la tècnica de la distorsió en la veu) i [4] Puck, Will i Mercedes - Amber Rile (ells dos "rapejant" i ella intervé a la tornada; un "sí" pel Good Vibrations de Marky Mark & the Funky Bunch feat. Loleatta Holloway).

A part, l'actuació sexy i hot de Will, dedicada a Sue - Jane Lynch! Tell Me Something Good de Rufus & Chaka Khan! Veu poderosa, també usant les distorsions, sexy i hot (reitero), soul, insinuant "a saco"! I amb l'altra, és el torn de New Directions per demostrar, a diferència de Vocal Adrenaline, que sí saben cantar funk! Espectacular Give Up The Funk de Parliament. Conté un canvi de tempo (molt més ràpid) i un reprise ple d'aguts de Mercedes (l'espai més carregat d'alçades per part de la vocalista fins el moment). Enganxós. Boníssim. Funk.

I també a Funk: sentir-se sol sense amor de parella, no caure amb el primer, estar "depre"..., no venjar-se, les rivalitats, un "no" al racisme i a les altres variants com el sobrepès.

Glee 1 - (20) Theatricality

I aquest va... de teatralitat! Primer, Shelby - Idina Menzel interpreta Funny Girl. Demostra domini vocal i executa bé els canvis de registre, però res com la versió de Barbra Streisand... Quina cançó... Després, les noies del Glee Club i Kurt - Chris Colfer pugen a l'escenari amb Bad Romance de Lady Gaga. Es tracta d'una bona producció electrònica, on hi destaquen Santana - Naya Rivera pels ad-libs finals i Kurt per la veu emprada en la melodia principal de la tornada sense lletra (OooooOoOoO!). Segur que tothom imagina el vestuari. I a continuació, els nois es presenten pintats i disfressats per a una producció metal més que bona, brutal! Shout It Out Loud de Kiss! Aquí cremen adrenalina Finn - Cory Monteith i Artie - Kevin McHale. També de Kiss, els nois interpreten un arranjament per a piano i cordes de Beth, un tema molt emotiu gràcies a la lletra. Atenció: Puck - Mark Salling li canta a Quinn - Dianna Agron. I doble atenció: Finn li canta a Kurt... Per acabar, Rachel - Lea Michele i Shelby a duo (duo real, ara sí) amb una versió per a piano de Poker Face, novament de Lady Gaga. El disseny de les línies melòdiques és molt elaborat i la qualitat vocal d'ambdues cantants resulta més que evident.

Alguns ratlles del capítol:

- El vestuari: sense manies, un ha de vestir com vulgui.

- Les pors a la vida: cal afrontar-les...

- La necessitat de tenir una mare ('mother' is different than 'mum').

- L'homofòbia i les actituds relacionades.

Glee 1 - (19) Dream On

Doncs sí, aquest va de somnis... El primer és professional. Will - Matthew Morrison i l'invitat Bryan Ryan - Neil Patrick Harris realitzen -per una banda- una actuació espontània a duo en un bar cantant superposats al jukebox el famós tema Piano Man de Billy Joel, i -per una altra- una audició per a un càsting també a duo (on interpreten Dream On d'Aerosmith). Malgrat que Bryan clava l'agut amb la seva veu de cap, el timbre de Will i la solidesa interpretativa li són favorables. En el mateix càsting, s'hi pot apreciar la cançó Big Spender del musical Sweet Charity, això sí, destrossada per una dona que també hi participa segons la dramatúrgia.

El segon somni és el d'Artie - Kevin McHale, el qual balla sense cadira de rodes enmig de les grans coreografies grupals organitzades en un centre comercial. El tema usat és molt ballable: The Safety Dance de Men Without Hats. Per contra i tornant a la realitat, Dream A Little Dream Of Me de The Mamas & The Papas. És d'interès pel duo de claqué i s'evidencia la tristor d'Artie a través de la lletra; els membres del Glee Club actuen asseguts com l'Artie.

I el tercer somni: Rachel vol conèixer a la seva mare. Sota un arranjament a duo de luxe, el duet no és real, és fictici en l'escena. S'observa una posició clara de Rachel - Lea Michele respecte la seva mare Shelby (la directora de Vocal Adrenaline -el Glee Club contrincant de New Directions-), interpretada per l'actriu Idina Menzel. Canten I Dreamed A Dream del musical Les Misérables.

Els somnis... No deixeu de somniar. A vegades cal renunciar als somnis per tal d'obtenir altres beneficis, sí, només és qüestió de triar. I per cert, directament als egocèntrics i egoistes amb afany de protagonisme: sou prepotents, sou arrogants i a sobre no sou els talentosos!

Glee 1 - (18) Laryngitis

Tots han de cantar a classe un tema sols que representi el seu estat anímic actual, el de cadascú, tal i com són ells. Aquesta és la tasca encarregada als membres del Glee Club.

Rachel - Lea Michele intenta cantar un fragment de The Climb de Miley Cyrus, però no pot perquè pateix una amigdalitis greu per culpa d'una infecció a l'oïda interna (calen antibiòtics i cirugia, la qual suposa un risc). És ben difícil plantejar-se que canti com si hagués perdut la veu (com fer-la afònica...?) quan en realitat gaudeix de salut vocal. Ho aconsegueixen fent-la desafinar, malgrat que això no correspongui al problema vertader de perdre la veu.

Finn - Cory Monteith ofereix un resultat rodó amb Jesse's Girl de Rick Springfield. Li encaixa l'estil per la seva veu, transmet el "bon rotllo" del rock, fa la memorable senyal amb els dits 5 i 2 de la mà, i el seu estat d'ànim coincideix amb la cançó: vol la xicota d'en Jesse (és a dir, la Rachel, ara sí!).

Kurt - Chris Colfer té la intenció d'interpretar Pink Houses de John Mellencamp. El tema parla de les dificultats dels anys 80 per a molts i del somni americà que no fou tan bo com semblava, segons el pare d'en Kurt. Felicitats pel registre greu (usat en tota la cançó) i la veu esquinçada amb la distorsió típica del country-rock. Demostra domini vocal malgrat que Pink Houses no sigui del seu estil. És molt còmica la manera d'enfundar-se en el paper i encertar-lo.

Mercedes - Amber Rile i Santana - Naya Rivera protagonitzen una escena musical on les dues es barallen "per un tio". Inicien una discussió telefònica amb la introducció d'arpa de fons i després canten The Boy Is Mine de Brandy i Monica.

Ara bé, la millor de totes les intervencions és la de Puck - Mark Salling, interpretant Lady Is A tramp, el gran tema de Sammy Davis Jr. Mentre sona jazz de qualitat, Mercedes no ho pot evitar i comença un duo amb ell. Afirmo que ella també pot cantar jazz!, ja que inclou una mínima improvisació ("too-too-too..."). L'estàndard acaba rematat amb una nota aguda ben sòlida de Puck, durant la qual a Mercedes li afloren el gospel i els aguts, però que no fan trontrollar ni a Puck ni la seva nota inamovible! Puck, tot un crooner!

Kurt repeteix amb una ferma combinació de ràbia i vocalitat en Rose's Turn del musical Gypsy: A Musical Fable. Una actuació en què llueix interpretació i un brillant belting per a fer ressonar clarament la seva veu quan diu "Kurt" o "for meeeeee". Tota una oda a l'autoestima, és a dir, un "que et respectin!" enmig d'una escenografia espectacular de musical.

L'actuació final és a càrrec de New Directions, cantant el clàssic One d'U2, amb una Rachel recuperada vocalment pels núvols, Finn i la col·laboració emotiva off-stage de Sean (l'amic de Finn, interpretat per l'actor Zack Weinstein).

Per acabar, enumero alguns aspectes d'interès que apareixen en el capítol: la sexualitat i els problemes derivats, la salut vocal i no oblidar que la veu ho és tot per a un/a cantant, no permetre que t'utilitzin, l'autoestima i superar les dificultats! Però no puc estar-me de comentar dues anècdotes... La primera, quan Kurt diu que la seva veu és com la del castrato del s. XVI Orlando di Lasso. Afirma: "Qué nos diferencia? Que él no tenía a Whitney Houston en la manga!". Quines sortides que té en Kurt! O la segona de Sue - Jane Lynch, dirigint-se a Kurt i plantejant-li la certesa sobre si es considera gay o no quan encara no ha besat mai ni a un noi ni a una noia i només perquè li agraden els musicals! L'altra..., que també té cada sortida...! Finalment, tampoc puc estar-me de transcriure aquestes dues frases: "No dejes de ser quién eres porque sea más fácil ser otra persona" (de Will a Kurt; bravo, Will!) / "Puedes ser lo que tú quieras (...), te querré igual" (del pare d'en Kurt al seu fill).

Glee 1 - (17) Bad Reputation

Artistes convidades en el 17è capítol de Glee: Olivia Newton-John (herself) i Molly Shannon (una nova professora). Tasques a classe: considerar les cançons que no han gaudit de visibilitat històrica i convertir-les en famoses. Tema original inclòs: Physical d'Olivia Newton-John, controvertit pels canvis en la sexualitat. Les versions a Bad Reputacion: Ice Ice Baby de Vanilla Ice (rap i coreografia de Will - Matthew Morrison, que invita a tots els alumnes a ballar), U Can't Touch This de MC Hammer (Artie - Kevin McHale "rapejant" i alguns alumnes ballant a la biblioteca, autèntica ficció, a la biblioteca!), Physical (nou videoclip i nova gravació mig to apujada d'Olivia Newton-John amb Sue - Jane Lynch; les dues envoltades de "tios", tal qual; la cançó es pot considerar enganxosa), Run, Joey, Run de David Geddes (tema dels anys 70 a partir del qual Rachel - Lea Michele crea un videoclip amb Puck - Mark Salling, Jesse - Jonathan Groff i Finn - Cory Monteith: el millor timbre és el de Finn; no puc aguantar aquest tema ni cap de Bad Reputacion, de moment) i Total Eclipse Of The Heart de Bonnie Tyler (per fi, l'única cançó a considerar pel contingut: has traïcionat i no poden mirar-te..., doncs clar, què esperes doncs?; l'actuació/video és protagonitzada per Rachel amb Jesse sobretot, però també hi participen al principi Puck i Finn; el millor timbre novament: Finn; i quina temàtica: el cor eclipsat...). Segons Olivia Newton-John: obtingué set singles núm. 1, Physical va ser un dels àlbums més venuts dels 80 (no el més venut) i la cançó fou el major èxit de la seva carrera (deu setmanes núm. 1 i un video tan horrorós -segons ella, encara que va ser dels primers de la història- que va enfonsar el tema). Línies dramatúrgiques: ajudar "porque siempre hay alguien que está peor que tú" (Sue); manipulació; cal jugar net; ser generós; "yo siempre te querré" (escena de Sue i la seva germana, on Sue demostra que té bon cor); demanar perdó (Will a Emma - Jayma Mays), "quiero que me mires como antes" (Emma li diu que no perquè s'assabenta dels seus "lios", és una traïció) i perquè funcioni la relació "debemos comenzar a vernos como somos realmente"; ser molt respectable i per culpa de dos errors, esdevenir invisible!; i un "no" rotund a l'expressió "mala reputación es mejor que no tener reputación".

Glee 1 - (16) Home

Quin capítol! Hi torna a col·laborar April - Kristin Chenoweth amb Will - Matthew Morrison. L'actuació, cantant Fire de Bruce Springsteen, demostra una vegada més que els seus duos sempre funcionen. Com canten els dos de bé! Un resultat fresc i alhora hot, on el timbre tan personal i prim d'ella fa lluir encara més la veu càlida, calenta i sencera de Will.

A House Is Not A Home, de Dionne Warwick. Què puc dir d'aquesta cançó, de la melodia i de les lletres...? És interpretada a classe per Kurt - Chris Colfer amb la col·laboració de Finn - Cory Monteith en la secció central, molt agut i expressiu, fent servir per primera vegada la veu de cap. Però és Kurt qui sentencia el missatge gràcies a la seva veu, que és tan especial i sentida com la cançó.

L'altre duo d'April i Will, organitzat dins de l'estètica pròpia del videoclip, és d'escàndol! La cançó One Less Bell To Answer (amb la interpol·lació de A House Is Not A Home novament!) fou una proposta referent també d'escàndol de Barbra Streisand. Oi tant, Will supera a la seva parella musical en dolçor i pura expressivitat a través de la seva veu! Usa el belting fins a la valorada veu de cap amb qualitat realment elevada, de fet, és preciosa. A títol personal, prefereixo April en els up-tempo, però també hi encaixa dins les balades i contribueix en els visibles resultats del tema. L'arranjament és espectacular, ple de diàlegs, llarguíssim i el final amb les vocalitats de cap d'ambós intèrprets és increïble. One Less Bell To Answer / A House Is Not A Home és el duet i la cançó del capítol!

Mercedes - Amber Rile, molt acadèmica però amb un resultat de nota, s'encarrega sobretot de transmetre el clar contingut dramatúrgic del tema Beautiful de Christina Aguilera, en una actuació que simula un directe, on s'evidencia la riquesa indiscutible del seu instrument.

I per rematar, la performance final: Home del musical The Wiz, a càrrec d'April com a solista amb New Directions als cors, força funcionals. Tornem-hi. Què puc dir d'aquesta cançó, de la melodia i de les lletres! Malgrat que April canta de manera molt expressiva, resta massa explosiva durant el clímax i el final. Em pregunto si cal l'agut de soprano allà penjat... Punt i a part. Hi ha veus i versions intocables, insuperables, que sens dubte són l'exemple a seguir. L'any: 1983.

Notes: [1] "No necesitamos más recuerdos, sino una familia..., un hogar" (Carole - Romy Rosemont, la mare de Finn) - [2] El broken heart i acostumar-se a estar sol després d'una ruptura, a casa, at home - [3] Sobrepès vs. Imatge - [4] L'alcoholisme i la impossibilitat d'assolir els somnis - [5] No avergonyir-se i no permetre que ningú t'enfonsi.

Glee 1 - (15) The Power of Madonna

Quantitat industrial de música en aquest capítol de Glee dedicat íntegrament a Madonna! Quin compromís i dificultat en la sel·lecció de temes, no? I en els arranjaments. I en les interpretacions també. I tot plegat!

Comencem. No us penseu que només sonen versions de les cançons de Madonna, sinó que els guionistes inclouen les originals Ray Of Light en un entrenament-assaig de les animadores i fragments de Burning Up, Frozen i Justify My Love pels passadissos del William McKinley High School.

Seguim. Ara sí, a partir d'ara parlarem de totes les versions. Per una banda, amb l'Express Yourself de l'actuació de les noies del Glee Club, apreciem unes background vocals de qualitat i els ad-libs elevats de Mercedes - Amber Rile. I per una altra, la interpretació de Boderline + Open Your Heart a càrrec del duo integrat per Rachel - Lea Michele i Finn - Cory Monteith permet lluir, per fi, l'estable registre agut de Finn! Però gràcies a la recreació del videoclip de Vogue (exactament igual que l'original, en blanc i negre, video i imatges Vogue) podem veure per primera vegada a Sue - Jane Lynch cantant! Excepte un "to be" crispat vocalment, tota la resta està en el seu lloc. Sens dubte, és molt enginyós i encertat -pel caràcter de Sue- el petit canvi en la lletra, sentenciant un "Will Schuester, I hate you". Boníssim! Ara bé, el llistó puja de nivell amb l'intrincat arranjament de Like A Virgin. Tres escenes alhora i tres parelles cantant: [1a] Finn - Cory Monteith / Santana - Naya Rivera, [2a] Jesse - Jonathan Groff / Rachel - Lea Michele i [3a] Will - Matthew Morrison / Emma - Jayma Mays. Arranjament de nota i de nota la resistència dels nois per les línies de cant alçades constantment. Els millors: Finn i Will, sobretot Will. Quant a les noies, en especial, Emma. Els seus timbres són els més escaients pel tema, són timbres d'una natura més prima que hi encaixen a la perfecció. Sobre el chorus interpretat pels sis: impressionant! I encara augmenta més la temperatura en el número de les animadores, que compten amb dos vocalistes de categoria, Kurt i Mercedes. Es tornen a demostrar les capacitats interpretatives de Kurt - Chris Colfer, usa la vocalitat amb distorsió i impregna de força el tema. A més, el número arrenca de manera tronxant! Sue amb un megàfon cridant "5, 6, 7, 8" i a continuació sona la potència saturada de les trompetes de l'arranjament de 4 Minutes! Després d'aquests dos darrers temes, els dos següents no poden assolir les dimensions creades, però no es queden curts tampoc. Es tracta de l'assaig dels nois cantant una bona harmonització de What It Feels Like A Girl (Finn, també Will, Puck - Mark Salling i Artie - Kevin McHale en la lletra principal, on tots col·laboren en les background vocals) i de l'actuació final, un show/performance absolut/a que brilla mitjançant una tonalitat esperadament apujada respecte l'original de Like A Prayer (hi participen Rachel, Finn, Kurt emprant la veu de cap durant tota la frase, Mercedes en les frases principals i un cor gospel junt a les intervencions de Rachel i Mercedes disparant les veus cap al cel).

Acabem. S'observa la partitura de Where Is Love? en una imatge realment àgil que no permet apreciar el contingut per saber-ne una mica més i concloure si correspon a la cançó del musical Oliver!, però sí sabem amb certesa que no s'interpreta en el capítol. En canvi, inclouen música instrumental de piano, com fins ara, reservada pels moments més emotius; i n'introdueixen una de nova amb percussió i teclat, de caràcter marcial, quan els dos enamorats es desitgen i es menteixen (podríem dir que representa el leitmotiv de la virginitat o la intenció de perdre-la amb qui estimes). Per tant, queda clar que hi fan encabir la virginitat una vegada més, les mentides al seu voltant, el tracte respectuós vers les noies, la imatge, i tot un tribut a Madonna.

Segons Sue, Madonna va dir: "Soy fuerte, soy ambiciosa y sé lo que quiero. Si por eso soy una zorra... Bien!". Anoto la transcripció d'altres afirmacions sobre la icona de Madonna, Miss.Ciccone o Madge: "El subtext de les seves cançons parla de ser fort, independent, estar segur d'un mateix, sense importar el sexe, però sobretot el missatge musical de Madonna parla d'igualtat" (Will) / "Madonna sempre ho controla tot: la seva vida és seva" (Emma).

Glee 1 - (14) Hell-O

Versió instrumental de Don't Rain On My Parade del musical Funny Girl com a símptoma de la victòria de la semifinal a l'inici d'aquest 14è capítol de Glee. Ben trobat! Igual que el videoclip protagonitzat per Finn - Cory Monteith, cantant Hello, I Love You de The Doors: veu distorsionada de rock, molt hot. En canvi, no sóc partidari de les cançons que contenen missatges durs ("espero que pateixis") com Gives You Hell de The All-American Rejects, interpretada per una Rachel - Lea Michele ben enfadada en registre rock i reforçada a classe per New Directions. D'interès és l'actuació en un nou espai, una llibreria, on el duet improvisat entre Rachel i Jesse St. James - Jonathan Groff mostra la qualitat de l'arranjament i l'elaboració del discurs de les veus en el clàssic Hello de Lionel Richie. Ell és el solista del cor Vocal Adrenaline, el rival més considerable de New Directions, i personalment, la seva veu no m'interessa gaire. Això no exclou que valori positivament la distorsió vocal usada a vegades i la qualitat del registre agut durant la seva breu intervenció versionant Highway To Hell d'AC/DC. Highway To Hell! Ben sabut és que el tema és brutal! I per continuar amb el joc de paraules "hello"/"hell"..., Hello, Goodbye de The Beatles com a actuació final de New Directions amb les veus principals del duo Rachel-Finn novament.

Una altra història en majúscules és el moment dramatúrgic carregat de l'atmosfera Neil Diamond! A les meves notes ràpides sobre les primeres impressions hi tinc escrits molts signes d'exclamació! "Es la canción perfecta para nosotros. La conoce desde hace tiempo, pero sólo eran amigos, y la llama para decirle que... quiere algo más", transcrit directament de l'escena que alhora està inspirada en la pel·lícula The Jazz Singer, de l'any 1980. I a sobre, la cançó pertany a la banda sonora. Més signes seguits d'exclamació als meus apunts quan Will - Matthew Morrison canta a sobre de Neil Diamond algunes frases de Hello Again! Quin moment, tu, i li canta a Emma - Jayma Mays this song! Les balades de the old school són extraordinàries...

Va, anoteu o llegiu més receptes:

- És necessari sentir-se bé amb un mateix.

- Cal que un estigui sol per a poder-se explorar adequadament.

- Sí, les ruptures no són fàcils.

- Sí, són típics els "rotllets" després d'una ruptura.

- No precipitar-te amb noves relacions.

- La virginitat.

- Manipulació i mala consciència de la mentida.

- La sinceritat.

Glee 1 - (13) Sectionals

Puja la temperatura musical en el capítol de la semifinal! D'entrada, Mercedes - Amber Rile a classe sentencia una versió, a tenir en compte per la seva solidesa, de And I Am Telling You I'm Not Going del musical Dreamgirls. La dificultat i l'energia del tema sempre han funcionat; no és una excepció a Glee, amb un fantàstic arranjament de cordes a l'inici. Problema: l'extracte de les actuacions del Jane Addams Girls Choir (And I Am Telling You I'm Not Going + Proud Mary, Ike & Tina Turner) i del Haverbrook Deaf Choir (Don't Stop Believin', Journey), que demostren haver copiat descaradament el repertori del Glee Club. Solució: una hora abans de la semifinal, New Directions canvia els temes. Rachel - Lea Michele interpreta Don't Rain On My Parade del musical Funny Girl, també sentenciant amb una versió a considerar per la seva solidesa. La coda és impressionant i a més sempre ha funcionat. Rachel és l'encarregada d'introduir a la resta de membres del Glee Club, els quals entren de manera molt intel·ligent a través de la platea de l'auditori amb un públic completament dret. Més tard, el cor a capella canta la introducció de You Can't Always Get What You Want de The Rolling Stones, però és després Finn - Cory Monteith qui obre realment el tema. Per fi el fan tornar a cantar! Frases a duo amb Rachel, ad-libs de Mercedes a alçades ja familiars, intervenció d'Artie - Kevin McHale i final sec d'efecte amb "all-that-you-need". Resultat: el públic embogeix i guanyen la semifinal!

Encara incorporen un tema més a classe, en forma de videoclip, mentre Emma - Jayma Mays i Will - Matthew Morrison es besen! Ja ho he escrit... Fan servir My Life Would Suck Without You de Kelly Clarkson, força pop però fresc. Ara bé, sens dubte, les dues balades dels musicals amb Mercedes i Rachel com a vocalistes són indubtablement els epicentres del capítol.

Més epígrafs per a pensar-hi: la veritat i tenir el valor de dir-la, voler estar sol sense parella, a vegades ser especial és molt dificultós, no jugar brut, continuar amb professionalitat passi el que passi, separar-se/tallar i l'amor vertader.