A Funk
(=ànima/ràbia/passió+emoció) hi trobem les actuacions de: [1] Vocal Adrenaline
(Jesse - Jonathan Groff canta amb energia i en alçada un dels temes rock de
referència: Another One Bites The Dust de Queen; impressiona el darrer chorus
harmonitzat i a sobre els hi plantifiquen davant dels nassos a tots els membres
del Glee Club), [2] Puck - Mark Salling i Will - Matthew Morrison (Loser
de Beck: molt bé la guitarra i el rap, però en general sense interès), [3]
Quinn - Dianna Agron (canta It's A Man's Man's Man's World de James
Brown, amb caràcter, domini vocal i aplica la tècnica de la distorsió en la
veu) i [4] Puck, Will i Mercedes - Amber Rile (ells dos "rapejant" i
ella intervé a la tornada; un "sí" pel Good Vibrations de
Marky Mark & the Funky Bunch feat. Loleatta Holloway).
A part, l'actuació
sexy i hot de Will, dedicada a Sue - Jane Lynch! Tell Me Something
Good de Rufus & Chaka Khan! Veu poderosa, també usant les distorsions,
sexy i hot (reitero), soul, insinuant "a saco"! I amb l'altra,
és el torn de New Directions per demostrar, a diferència de Vocal Adrenaline,
que sí saben cantar funk! Espectacular Give Up The Funk de Parliament.
Conté un canvi de tempo (molt més ràpid) i un reprise ple d'aguts
de Mercedes (l'espai més carregat d'alçades per part de la vocalista fins el
moment). Enganxós. Boníssim. Funk.
I també a Funk:
sentir-se sol sense amor de parella, no caure amb el primer, estar
"depre"..., no venjar-se, les rivalitats, un "no" al
racisme i a les altres variants com el sobrepès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada