Fa temps que hi
penso, però encara no m'havia decidit. Tot té un moment i ara crec i afirmo que
és el de Glee. Així doncs, durant uns mesos dedicaré els meus escrits
exclusivament a la banda sonora de l'exitosa sèrie americana Glee, vista
per milers gràcies a la poderosa FOX tot i convertint-se, sens subte, en un
fenomen de referència per a molts. Una banda sonora sel·leccionada per Ryan
Murphy (un dels principals guionistes de la sèrie), supervisada musicalment per
P. J. Bloom i produïda per Adam Anders (un dels noms suecs més destacables en
l'actualitat, on els seus arranjaments dels temes musicals que formen part de
la banda sonora de Glee defineixen la seva qualitat com a productor
musical).
Comencem l'aventura,
per tant, amb la primera temporada de Glee (2009-2010), capítol a
capítol. En el primer, hi destaquen les interpretacions en les audicions per a
entrar al Glee Club de Rachel - Lea Michele amb On My Own (del musical Les
Misérables) i Mercedes - Amber Rile amb Respect (d'Aretha Franklin).
També cal mencionar la música extradiegètica basada en les versions vocals
jazzístiques d'alguns pilars de la música clàssica, com el Cakewalk de
C. Debussy, el primer moviment de la 5a Simfonia de L. van Beethoven i
el Clar de lluna també del geni de Bonn. I la inclusió de música
instrumental de piano potencia inevitablement l'efecte dramàtic d'algunes
escenes. Ara bé, en el capítol hi sobresurten les actuacions de Vocal
Adrenaline (el Glee Club rival del protagonista New Directions, amb Rehab
d'Amy Winehouse), de Will Schuester - Matthew Morrison (versionant Leaving
On A Jet Plane de John Denver) i sobretot de tot el cast del Glee
Club New Directions amb les lead vocals de Rachel - Lea Michele i Finn -
Cory Monteith (sentenciant el hit Don't Stop Believin' del grup americà
de rock Journey, que es convertirà en el single i hit
principals de tota la sèrie).
Per acabar i
reflexionar: primer la vocació de la docència abans que una feina més
remunerada. Sí o no...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada