I continuem amb més
conceptes! Pop & Lock, que en aquesta ocasió té a veure amb la dansa
(dos estils diferents creats per Sam Solomon i Don Campbell, a mitjan i
principis dels anys 70, respectivament, però considerats dins de l'estil funk),
relacionat amb els moviments usats en el breakdancing i on hi juga un
paper important la sensació del beat. Doncs perfecte, oi?
Torn de tractar la
part musical: un dels clàssics de C. Orff, O Fortuna de Carmina
Burana, és insertat fins a cinc vegades (cinc vegades!) en el capítol núm.
7, concretament en les discussions èpiques entre el director del Glee Club
(Will - Matthew Morrison) i l'entrenadora de les animadores (Sue - Jane Lynch).
Més aviat, la música es pot entendre com la representació i el símbol d'ira de
Sue.
Just aquest és el
segon capítol consecutiu on se'ns mostra novament la rivalitat entre dos grups,
ara creats i manipulats per Sue, ja que els membres del Glee Club no hi estan
predisposats, però finalment acabem tenint duels musicals... Entre les
actuacions, hi trobem: la força de Mercedes - Amber Rile en el tema Hate On
Me de Jill Scott; els registres aguts de Finn - Cory Monteith i Rachel -
Lea Michele en el duo No Air de Chris Brown i Jordin Sparks (malgrat que
Finn no destaqui respecte Rachel, el duet funciona i sobretot perquè el tema és
d'aquells que es recorden); una correcta interpretació sense res nou de Quinn -
Dianna Agron, l'animadora embarassada, amb You Keep Me Hangin' On de The
Supremes (on l'arranjament sí que aporta un final de creació, però correcte
també); i l'actuació conjunta de New Directions cantant Keep Holding On
d'Avril Lavigne (enganxa bé pel missatge d'esperança: no sentir-te vençut). A
més, els guionistes aposten per un assaig espontani del Glee Club (Ride Wit
Me de Nelly feat. City Spud). El resultat és de poca qualitat, però es
valora molt la inclusió d'un directe amb so real en escena (no una gravació
prèvia que simula ser un directe) i, en especial, la unió i el poder de l'amistat
gràcies a la música.
Altres temes a Throwdown:
les minories racials, l'odi (la lletra de No Air ho diu tot), en una
relació de dos no pot decidir només un i la mentida. Per cert, Sue en torna a
fer una de les seves memorables quan formula una expressió sinònima per a un
piano: "Trasto negro brillante!". Serà possible? És boníssima! Em
tronxo de riure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada