Sens dubte, el tema Don't
Stop Believin' de Journey versionat a Glee va suposar un èxit rotund per a
la sèrie, però també ho fou en la ficció, perquè apareix en diverses ocasions
encara que sigui en forma d'assaig del Glee Club (New Directions), com a The
Rodes Not Taken. Hi ha capítols que esdevenen molt rics en música i aquest ho
és, segurament per la invitada Kristin Chenoweth interpretant el paper d'April
Rhodes. Les tres actuacions d'ella, cantant tres temes diferents i en estils
diferents, la defineixen com a una intèrpret a considerar. A Maybe This Time
del musical Cabaret fa duo amb Rachel - Lea Michele (mentre que April
s'enfuda molt en el paper, usant diferents registres i timbres, dins de l'estil
del musical, Rachel no acaba d'entrar-hi). A Alone, del grup americà de
rock Heart, versiona en un bar el tema en estil pop amb Will - Matthew
Morrison, on hi destaca clarament April - Kristin Chenoweth. I a Last Name
de Carrie Underwood (la impressionant actuació cawboy d'April amb New
Directions), la solista explota la seva veu en sonoritat metàl·lica i estil
rock-country. Per últim, el capítol inclou un dels clàssics de Queen més
recordats, Somebody To Love, amb Finn - Cory Monteith i Rachel - Lea
Michele, juntament a una espectacular Mercedes - Amber Rile que evita la veu de
cap i la substitueix pel belting en el característic "to" a
capella del fragment "somebody tooooooooo looooooooooooooooove"! Només
canta una frase musical en el tema, però quina frase, bravo!
I sí, una petita
observació per als lectors de tot plegat: disculpeu, però he decidit reservar
les darreres ratlles d'aquests textos de Glee per a citar breument les
temàtiques d'interès de cada capítol. No escriuré mai els arguments sencers, no
és l'objectiu; ara bé, crec que funcionen i inviten a la reflexió. Com ho
veieu? Accepto idees... Llenço les d'aquest cinquè!: l'alcoholisme, deixar
brillar els joves i perseguir un nou somni. Per cert, Sue Sylvester - Jane
Lynch es dirigeix i bateja al pianista amb el nom de "Teclas!". No
puc parar de riure quan penso en l'escena! Tronxant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada