Segur que el fil
conductor musical el descobriran només amb els títols de les cançons...
Repassem el capítol, som-hi. Una vegada més, el duet entre Rachel - Lea Michele
i Finn - Cory Monteith dóna bons resultats dins l'aula, tot un exemple de com
aprendre a somriue i riure a través de la música. Nice & Lovely.
Interpreten Smile de Lily Allen. La idea musical continua amb Rachel
quan canta dues frases a capella de When You're Smiling de Louis Amstrong.
Ara bé, malgrat que el títol del tema Jump de Van Halen no desxifri
directament la paraula que uneix tota la música de Mattress, l'actuació
de New Directions sí la manifesta en majúscules: tots els membres del cor
saltant en un anunci de matalassos amb una Mercedes - Amber Rile agudíssima.
Encara que se suggereixi el final després d'un suposat darrer agut, el tema no
acaba i augmenta més d'alçada vocal. Potència amb energia coral, en resum. I
per tancar l'entrega, com si es tractés d'un videoclip insertat, el dolç record
i testimoni d'Smile [though your heart is aching, smile, even though
it's breaking, when there are clouds in the sky you'll get by..., if you
smile...]. La composició instrumental data de l'any 1936 i és de Charles
Chaplin, però fou Nat King Cole qui l'any 1954 va afegir la lletra. La versió
del Glee Club és acústica a l'inici (amb guitarra), però després esdevé una
versió harmonitzada molt interessant, amb melodia a duo, respostes i diàlegs
vocals, finalitzant amb l'efecte encisador del VIè grau rebaixat.
Les notes de
reflexió: les aparences no importen; sempre t'enganxen la mentida; el daltabaix
d'una relació o d'un matrimoni; els bons professors no donen solucions,
ensenyen el camí perquè els alumnes decideixin i fins i tot cometin errors; cal
plantar cara a l'enemic o a qui no et tracta bé, és a dir, cantar-les clares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada