Glee 2 - (18) Born This Way

Hi ha capítols carregats de música i de contingut. Aquest n'és un d'aquests: carregat de música pels diferents estils musicals triats en cada tema i carregat de contingut sobretot en el personatge d'Emma - Jayma Mays.

A més de quatre ocasions en què inclouen música instrumental per a piano d'estètica clàssica (la mateixa que en el 16è capítol, Original Song, associada a les escenes entorn a la temàtica de la reina del ball) i un assaig coreogràfic amb piano sol a l'antiga, totes les cançons versen sobre l'acceptació d'un mateix en defectes i virtuts (és la tasca que Will - Matthew Morrison encarrega als membres del Glee Club, junt a la interpretació d'una obligatòria, la darrera del capítol). Repassem-les.

I Feel Pretty / Unpretty del musical West Side Story / TLC. Quinn - Dianna Agron i Rachel - Lea Michele canten a duo un elaborat mashup en versió acústica d'estètica de cantautor amb guitarra, percussió i cordes. Sonen molt relaxades, dolces i destaca la suavitat del timbre vocal de Quinn.

I've Gotta Be Me de Sammy Davis, Jr. En Finn - Cory Monteith canta jazz! Amb els registres sencers enmig del swing, llueix molt la modulació i sobretot la lletra "he de der lliure" i el típic final agut dels crooners. Pretén ballar amb en Mike Chang - Harry Shum, Jr. (com sempre sensacional), el qual intenta ajudar-lo en moviments...

Somewhere Only We Know de Keane. La balada pop interpretada pels Dalton Academy Warblers amb Blaine - Darren Criss de solista (s'hi aprecia -sense tantes background vocals- la calidesa en la seva veu i la importància de les frases "This could be the end of everything, so why don't we go, somewhere only we know?"). És la primera vegada que tots ells es presenten amb instrumentació de piano, cordes i bateria.

As If We Never Said Goodbye del musical Sunset Boulevard. Quina cançó! Sempre ha estat espectacular... D'orquestració clàssica de musical, la versió respecta les dimensions i la tonalitat de l'original. Per aquest motiu, Kurt - Chris Colfer usa en excés la seva veu de cap -però amb qualitat- i emet notes crispades en la tècnica de belting durant el pont de la cançó ("I've come home", sobretot a "home" i també a l'agut "at last"). Justament aquest pont i tota la composició sempre han tingut molta energia i volada. En canvi, la interpretació i el fraseig dramàtic -no el cantat- de Kurt no les assoleixen. Igual que el final massa teatralitzat per les pauses insertades en les frases. Possiblement hagués estat més favorable una mostra més cantada i no tant dramàtica que sí funciona dins del teatre musical. S'agraeix la decisió d'iniciar aquest clàssic amb una introducció instrumental, però encara més la inclusió de la coda de la partitura original -a vegades oblidada-, la qual sentencia un missatge en la darrera frase per a recordar: "We taught the world new ways to dream!".

Barbra Streisand de Duck Sauce. L'original dance up-tempo que tant s'ha sentit en les pistes de ball, i que no hi falti, enmig d'una extrovertida i àmplia coreografia grupal a escena.

Born This Way de Lady Gaga, el pop up-tempo obligatori proposat per Will com a actuació final, que segons ell és un himne a l'acceptació. En ordre hi trobem: Kurt (a la introducció parlada), Tina - Jenna Ushkowitz, Mercedes - Amber Rile, New Directions, Kurt novament (a la part parlada també) i hi torna Mercedes (ara amb l'agut i tots els següents molt ben cantats) junt al Glee Club (sense Santana - Naya Rivera per la dramatúrgia i sense apreciar la presència vocal dels nois).

Els destacats:

- Les intervencions d'estètica, la importància del físic i la pressió social.

- Cal acceptar-se a un mateix...

- El Tastorn Obsessiu Compulsiu (TOC d'Emma).

- Si un vol millorar, el primer pas és veure que existeix un problema (és el consell de Will a Emma).

- "No creo que uno deba negar lo que es, pero tampoco gritarlo" (Kurt).

Glee 2 - (17) A Night Of Neglect

Poc interès en el contingut musical d'aquest capítol, que inclou: All By Myself de la versió de Céline Dion (per Sunshine - Charice Pempengco; no m'agrada com canten ni la de la versió ni ella; interessant la tonalitat plantada pels arranjadors, més elevada, ja que provoca una major sorpresa aquella modulació dels anys 90, mal dissenyada o amb poc gust; i molt previsible el final de la nota llarga...; encara liquidaran a la de la versió!), I Follow Rivers de Lykke Li (un petit fragment cantat per Tina - Jenna Ushkowitz; la versió no és gaire aconseguida...) i Turning Tables d'Adele (amb la veu de Holly - Gwyneth Paltrow, la qual canta correctament, ben estudiada, usant la veu de cap i melismes com a detalls; el tema d'Adele no es pot ni considerar, igual que ella).

Per sort, Mike Chang - Harry Shum, Jr. balla el senzill i l'agradable tema original de Jack Johnson, Bubble Toes. Quina cançó i coreografia! Ara bé, la mostra musical del capítol és, sens dubte, Ain't No Way d'Aretha Franklin!, amb una instrumentació d'harmònium en la introducció. Interpretat per Mercedes - Amber Rile junt a un cor gospel, preferiria els aguts sense distorsió vocal. Em pregunto per què no usa el belting brillant sense complexos! Igual que en el clímax de la cançó (a la vocal i de "need") i abans del clímax (en el "be"), per què fa servir la veu de cap un instant en comptes del belting en la totalitat de les frases?

Aspectes de debat: [1] Artistes oblidats, el seu talent no siempre ha estat valorat; [2] El respecte s'exigeix, no es demana; [3] L'espectacle ha de continuar, cal ser fort encara que el públic et rebutgi; [4] Compte amb la crítica àcida i ràpida a través de la tecnologia digital, fa mal als altres; [5] Qui busca l'èxit, ha d'estar a l'epicentre i passar per sobre de tot a qualsevol preu.

Glee 2 - (16) Original Song

Onze cançons i la majoria, composicions originals. Anto només els comentaris dels temes rellevants..., com Misery de Maroon 5 interpretat pels Dalton Academy Warblers que obren el capítol amb música. És una cançó fresca i juvenil, de background vocals múltiples i àgils, amb un sòlid Blaine - Darren Criss de solista, a cappella com sempre però inclou un aspecte nou: únicament percussió corporal (piquen a les taules) en una secció de break, a cappella sense beats vocals! S'anuncia que és la cançó per a la competició estatal de cors; després veurem que en serà una altra... La cançó Blackbird de The Beatles en la veu de Kurt - Chris Colfer, acompanyat de guitarra i dels cors dels nois, destaca per la senzillesa i elegància melòdiques. Per cert, la frase "into the light of the dark black night..." amb notes blue posa la pell de gallina!

Ara bé, indiscutible l'aportació (invita a repetir-la, escoltar-la i recordar-la moltes vegades) de Mercedes - Amber Rile amb la seva cançó original (Hell To The No), de nota! La introducció trenca de manera espectacular la dramatúrgia (en Blaine i en Kurt besant-se!): parlo de l'obstinat -del teclat i els atacs secs de la percussió i la bateria- que també sona durant les estrofes de la cançó amb un resultat més que vistós. La melodia és enganxosa, igual que la tornada que usa les estructures típiques del pop actual i que tant funcionen ("oooh, oooh, oooh" / "no, no, no, no, no" fins a 8 vegades, junt als moviments gestuals de negació també enganxosos). Les background vocals en els versos previs a la tornada i en el pont són constituïdes per les clàssiques síl·labes "uh!-uh!-uh!" ben presents en el segell soul, concretament el d'Aretha Franklin, desxifrat en la part vocal recitada del pont ("R-E-S-P-E-C-T", tot un homenatge a l'artista). A més, New Directions contesten a la solista (call and response) amb "Hell to the No" en la segona estrofa i també harmonitzen la tornada. I l'ad-lib en direcció ascendent insertat en el segon vers és directament molt familiar. No us sona a Whitney Houston? Doncs sí, el cantava amb llibertat i espontàniament.

De les actuacions incloses en el concurs estatal, cal considerar-ne dues. Sobretot Raise Your Glass de Pink a càrrec dels Dalton Academy Warblers: desenfadada, activa, provocadora, un pop actual enganxós que convida a cantar i participar, sobre ser un gamberro a l'hora de divertir-se, a cappella i amb percussió. Blaine és el solista que fa lluir un fragment de lletra parlada, la seva veu cantada i plena, i un melisma final ascendent i descendent molt interessant i àgil ("Raise your glass", usant la veu de cap per la zona d'alçada). Com ja ens tenen acostumats, les estrofes estan harmonitzades, tots els cors són ben elaborats i la seva performance és energètica. Diria que els justos guanyadors haurien de ser ells. L'altra actuació plena de moviment és la del Glee Club, que canta una cançó original -Loser Like Me- novament d'estètica pop actual, la qual conté un detall en la introducció de percussió corporal (picant de peus a terra), amb una lletra directa i sincera, on la tornada també resta harmonitzada. Els solistes són Rachel - Lea Michele i Finn - Cory Monteith (Mercedes canta un ad-lib puntual). Finalment, New Directions guanya l'Estatal i tots ells aniran al Nacional a New York!

No hi falten dues ocasions de música instrumental per a piano (estètica clàssica!), per als moments emotius intensos (per exemple entre Blaine i Kurt) i també per a banda.

I les lliçons:

- Cal expresar sincerament les letres perquè que els altres rebin bé el missatge.

- És necessari un fort desengany per a escriure una bona cançó.

- "Kurt, hay un momento... en el que uno se dice...: 'Ah, ah, aquí está! Le he buscado toda la vida...' (...) El dúo es sólo una excusa para pasar más tiempo contigo" (en Blaine li diu això a en Kurt).

Glee 2 - (15) Sexy

Bufa, quin capítol... El capítol de les cançons amb lletres explícites! Només cal veure l'actuació a classe de Holly - Gwyneth Paltrow, novament convidada, on els moviments també són explícits, la bateria sona a temperatures ben presents i New Directions acaben dansant plegats amb Do You Wanna Touch Me (Oh Yeah) de Joan Jett.

Animal de Neon Trees correspon a l'altra cançó explícita, amb les veus clares de Blaine - Darren Criss i Kurt - Chris Colfer en diàleg cantant i ballant enmig de l'estètica musical a cappella dels Dalton Academy Warblers i d'una autèntica festa de l'escuma. S'hi respira enamorament per part dels dos solistes de manera indiscutible.

A part i en majúscules, el duet entre Will - Matthew Morrison i Holly, intepretant Kiss de Prince, sota una coreografia de tango més que explícita, igual que la lletra del tema. La veu de cap de Will resta intacta i Holly evidencia un fraseig ben estudiat, però encara és més destacable quan frasegen els dos alhora i encara més quan canten usant la seva chest voice! Per cert, res a dir sobre l'agut que planta Holly i les línies melòdiques ajustades al milímetre del duo... S'hi aprecien -a més- forces detalls vocals, i una guitarra i unes background vocals ben presents.

El trio de noies (Holly a la veu principal i a la guitarra amb les altres dues en els cors, Santana - Naya Rivera i Brittany - Heather Morris) és també explícit, especialment a través de la lletra country que ho explica tot!: la por i intentar no considerar-la, valorar el temps perquè et fa més valent i et fa créixer malgrat que anem envellint, i res t'ha de fer caure... Landslide de Fleetwood Mac i Dixie Chicks.

La darrera lletra explícita ("echar un 'kiki' por la tarde", segons Holly) és la del tema Afternoon Delight d'Starland Vocal Band, interpretada per Carl - John Stamos, Emma - Jayma Mays, Quinn - Dianna Agron, Rachel - Lea Michele i Puck - Mark Salling. Encara que sigui "cursi" en format musical, les background vocals són elaborades.

I a Sexy, hi trobem: l'atractiu sexual, sexe amb amor i sexe per sexe, la necessitat d'entendre les relacions, l'homosexualitat, "soy romántico, por eso adoro los musicales, porque... una caricia es lo más sexual que sale" (Kurt) i "ser tan liberal sólo te lleva a estar atrapada" (Santana).

Glee 2 - (14) Blame It On The Alcohol

No passa sempre, però en aquest capítol podem gaudir de quatre bones actuacions de temes d'estil musical diferent, totes sobre l'alcohol. Comencem. La primera, a càrrec de Blaine - Darren Criss i Rachel - Lea Michele, té lloc en una festa organitzada a casa d'ella. Els dos canten força beguts, tot i desenvolupant diverses línies melòdiques d'un up-tempo que ningú oblida, el clàssic Don't You Want Me de The Human League. La segona és Blame It de Jamie Foxx feat. T-Pain, coreografiada i totalment rhythm & blues, interpretada per Artie - Kevin McHale, Puck - Mark Salling i Mercedes - Amber Rile, la qual destaca pels seus melismes R&B. La tercera actuació, en un bar country-rock, sorprèn pel duet entre Will - Matthew Morrison i Beiste - Dot Jones (que posseeix un timbre de vertadera contralt i amb bon gust pel cant). Parlo de One Bourbon, One Scotch, One Beer, el divertit blues-rock en la versió de George Thorogood (malgrat que el blues original és d'Amos Milburn). I per cert, la tornada la canten amb el públic! La darrera actuació és realment energètica, on la protagonista és Brittany - Heather Morris tant en veu com en ball, amb la col·laboració de Mercedes en els ad-libs. El dance electrònic de Tik Tok de KeSha acaba en sec, ja que el Glee Club actua sota els efectes d'un xarop preparat per Rachel... Sens dubte, en el capítol ella resta bastant inspirada entre una cosa i l'altra, perquè ofereix en directe una composició pròpia -My Headband (sobre la seva goma de cabell!)- amb acompanyament de piano. Imagineu com és la creació, oi? Per sort, inclouen dues cançons originals de Carole King: So Far Away i I Feel The Earth Move. I s'hi tracta: l'alcoholisme adolescent, l'obligació de no beure si has d'actuar (no és gens professional), i la necessitat d'esbrinar allò que un és respecte la sexualitat i aclarir els dubtes.

Glee 2 - (13) Comeback

És important que no passi desapercebuda la música instrumental per a piano inclosa en els moments emotius del guió, i menys quan apareix en dues ocasions mostrant fragments diferents i novedosos (pel personatge d'en Sam), o quan és música instrumental també de nova creació per a teclat (associada a Finn i Rachel); i encara menys si s'arranja per a piano el tema Baby de Justin Bieber feat. Ludacris en un capítol on s'usen dues cançons i la imatge d'aquest jove artista. Justament, un petit fragment de Baby serà cantat en directe per Sam - Chord Overstreet, i més tard, el tema serà interpretat completament a classe també per ell mateix, amb una introducció acústica de veu i guitarra que esdevé un up-tempo d'instrumentació pop amb la clara presència de les guitarres, coreografia vistosa, bon cant i actitud sexy per part del ros de Glee. Sam (de veu més càlida) repeteix actuació ara amb Artie - Kevin McHale (de timbre més metàl·lic) a Somebody To Love, novament de Justin Bieber. La vocalitat dels dos fa lluir aquest up-tempo dance, molt més favorable que Baby, junt a una coreografia convincent on també hi col·laboren Puck - Mark Salling i Mike Chang - Harry Shum, Jr.

Will - Matthew Morrison (el qual defineix als alumnes el concepte d'himne com a una "composición repleta de sentimientos y emociones que están por encima de lo que expresa, hasta por encima del que lo interpreta") canta en directe (amb l'ukelele, un cor de veus blanques i Sue - Jane Lynch) la cançó gospel This Little Light Of Mine, un moment únic de germanor i tendresa. En canvi, la carta de presentació de Lauren - Ashley Fink és força fluixa amb el tema poc inspirat I Know What Boys Like de la banda The Waitresses. Per sort, el capítol finalitza amb Sing del grup My Chemical Romance, interpretat per Finn - Cory Monteith, Rachel - Lea Michele i tot el Glee Club amb Sue. En concret destaquen les tornades rock harmonitzades i cantades per tot el cor a plena energia, alternades d'algunes frases solistes de Rachel, la qual proposta escriure una composició original per a la final del concurs estatal. Per votació, predomina el "no" i Sing com a cançó triada. Serà així definitivament?

Per cert, no podem oblidar el duel de divas! Take Me Or Leave Me del musical Rent! Entre la modulació, el tema i la interpretació de Rachel i Mercedes - Amber Rile, la temperatura acaba pujant i molt a Glee! No es pensin que es barallen. Aquesta era la intenció, però finalitzen l'espectacular intervenció satisfetes de la seva esportivitat, admiració mútua i amb una amistat encara més reforçada. Rachel alça alguns aguts que no havia mostrat, igual que la seva concentració en el cant per intentar superar a Mercedes, la qual es reserva en certa manera i llueix en la distorsió vocal dels aguts i en el seu soul. Les dues són sensacionals...

Notícia: la nova directora d'Aural Intensity, el cor rival dels Dalton Academy Warblers i New Directions, és Sue Sylvester!

Glee 2 - (12) Silly Love Songs

És Sant Valentí a Glee! Que cadascú tregui les seves conclusions.

La característica comú de tots els temes triats en el capítol són les lletres, unes lletres no gaire inspirades, però que en alguns casos han generat cançons ben recordades. Quines? P.Y.T. (Pretty Young Thing) de Michael Jackson! Indiscutible. Interpretada per un Artie - Kevin McHale agudíssim en els típics "na, na, na!" d'una versió que segueix fidelment els patrons de l'original de Michael Jackson, amb en Mike Chang - Harry Shum, Jr. ballant. O Fat Bottomed Girls de Queen, amb el so rock i sòlid de Puck - Mark Salling, junt als nois del Glee Club que destaquen en la introducció del tema a cappella. O l'altra, My Funny Valentine del musical Babes in Arms, on Tina Tina - Jenna Ushkowitz dramatitza l'amor que sent pel seu xicot Mike Chang, la qual acaba bramant literalment d'amor i per amor. Tota una paròdia! Per cert, canta en directe a classe acompanyada només amb piano, o com a mínim ho intenta desbordada per l'excés del seu enamorament!

Consideració semblant tant per Rachel Rachel - Lea Michele com per Blaine - Darren Criss. Per primera vegada, es pot apreciar un cert cansament vocal generalitzat quan ella canta Firework de Katy Perry, on les background vocals "oh, oh, oh!" són prominents, voluminoses i resten reforçades. En el cas d'ell, evidencia algunes traces de saturació vocal en el seu fortissimo durant el tema When I Get You Alone de Robin Thicke, el qual conté des de la introducció la versió vocal insertada del primer moviment de la 5a Simfonia de L. van Beethoven (i a sobre el tema pròpiament), tot sota l'estètica musical a capella dels Dalton Academy Warblers. De la mateixa manera, Blaine torna a saturar el seu so en l'agut de la darrera cançó del capítol, Silly Love Songs de Wings, la banda de Paul McCartney, una mostra "cursi" i alhora simpàtica només per la lletra, on el cor canta bé però llueix uns "pararararaaaaa" ben trivials.

Novament, música instrumental per a piano de caràcter nostàlgic, en dues ocasions, reservada pels diàlegs entre Finn - Cory Monteith i Rachel. I música instrumental per a banda, activa, en la baralla als passadissos de l'institut. També es pot apreciar un bon fragment de l'original Tell Him de The Exciters en una reunió d'aquelles adolescents!

Transcric algunes afirmacions i escenes d'interès:

[1] "Whitney, Barbra, Patti LuPone... Se convirtieron en estrellas de solteras. Decidieron volcar su sufrimiento y su soledad en su música. El mundo se identifica... Mucha gente se siente sola. Se convirtieron en leyendas dominando su dolor (...). A veces tenemos que decidir entre el amor y el talento, y en mi opinión necesitamos estar solos una buena temporada" (Mercedes - Amber Rile).

[2] "Podrían detenerme. Eres menor de edad!" (li diu el noi que li agrada a en Blaine).

[3] "¿Se puede amar a dos personas a la vez?" (Quinn - Dianna Agron) / "No del todo. Al final hay que elegir" (Finn) / "Aún no" (Quinn).

Sort que és Sant Valentí a Glee, amb infidelitat inclosa! Que cadascú tregui les seves conclusions.

Glee 2 - (11) The Sue Sylvester Shuffle

Actuació de l'equip d'animadores (McKinley High Cheerios) per a obrir el capítol, amb el tema juvenil California Gurls, que sempre convenç, de Katy Perry feat. Snoop Dogg. Després, Rachel - Lea Michele i Puck - Mark Salling canten Need You Now de Lady Antebellum, un duet on tot està en el seu lloc, tots dos per igual. I de la mateixa manera com s'inclogué en el capítol núm. 7 de la primera temporada, en aquest també hi sona un fragment -ara força extens- del clàssic original de C. Orff, O Fortuna de Carmina Burana, símbol i pura representació de l'ira de Sue - Jane Lynch. Novament, dos incisos de música instrumental, un per a piano i l'altre per a teclat, enmig de diàlegs emotius, fet que potencia l'estat dramàtic; ara bé, s'aprecia en un assaig coreogràfic l'acompanyament pianístic sol, cosa insòlita fins ara a Glee, igual que la música instrumental també per a piano sense la presència de cap tipus de so -ni el dialogat- i només amb la imatge en moviment per a la victòria del partit de futbol. En aquest capítol, a més, els nois del Glee Club -ampliats amb els de l'equip de futbol (McKinley High Titans)- actuen interpretant She's Is Not There de The Zombies, amb un Finn - Cory Monteith molt sencer vocalment com a solista, junt a la famosa coreografia grupal de l'immortal videclip de Thriller de Michael Jackson. I més tard, la introducció de l'anterior tema és usada en els passadissos de l'institut.

Consideració a part per Bills, Bills, Bills de Destiny's Child, a cappella (excepte el baix i la percussió) a càrrec dels Dalton Academy Warblers! Tant la seva enorme qualitat com l'estil i estètica musicals ja són un segell propi del cor (on destaquen en detalls i en les background vocals recreant efectes de percussió agudíssims per aquesta ocasió) i també és el segell propi del solista, en Blaine - Darren Criss (el qual canta amb soul i caràcter, distorsió vocal i àmplia vocalitat, insertant la seva veu de cap al final d'una frase novament amb molta competència i bon gust en la paraula "another", malgrat que li tractin dos sutils instants de vibrato...).

Ara bé, la performance final de New Directions amb l'equip de futbol és realment de nota! Equivalent al mash-up i actuació Singin' In The Rain / Umbrella del setè capítol de la segona temporada de Glee, ara és el torn del Thriller / Heads Will Roll de Michael Jackson / Yeah Yeah Yeahs! L'arranjament és un up-tempo de clares reminiscències estètiques remix, on hi participa una Santana - Naya Rivera molt aguda (pel Heads Will Roll) i un sòlid Artie - Kevin McHale (pel Thriller, en què l'obstinat del baix és vocal -tractat, potenciant el timbre greu- igual que la veu editada de Finn ara en el bridge -amb els ad-libs de Santana- quan recita un fragment de la famosa part final declamada de Vincent Price ben present en l'original Thriller de Michael Jackson). Espectacle assegurat.

No oblidem la importància d'estar units ni el final amb un "he recordado por qué te quise" (Quinn - Dianna Agron a en Finn, i a sobre ella li planta un petó!). Animadores per a iniciar i tancar el capítol.

Glee 2 - (10) A Very Glee Christmas

The Most Wonderful Day Of The Year del televisiu Rudolph the Red-Nosed Reindeer per a començar aquest capítol de Glee! Tan positiva... i amb l'estètica de les produccions dels contes de Disney... La introducció de les cordes en tremolo és més que agradable per a cedir primer el protagonisme al cor de noies del Glee Club -mentre els nois canten "u" en boca closa- i a continuació és el cor de nois qui canta -ara amb el suport de la boca closa de les noies vocalitzant també la "u"- per a finalitzar la cançó de mètrica ternària a càrrec de les noies. Anotem que en ordre hi col·laboren Artie - Kevin McHale i New Directions, després i sobretot Sam - Chord Overstreet i Quinn - Dianna Agron, New Directions novament, i Brittany - Heather Morris, Rachel - Lea Michele, Tina - Jenna Ushkowitz i tot plegat continua... A destacar, en resum, els diàlegs solistes i en especial els cors realitzats per New Directions!

I ara un fragment de We Need A Little Christmas del musical Mame, però els hi llencen una sabata perquè el Glee Club no agrada. La de la sabata i i la resta, esteu segurs d'això?

A continuació, Merry Christmas, Darling de The Charpenters a càrrec de Rachel amb les background vocals de New Directions. Res més que una cançó nostàlgica, una balada per a voler desitjar unes Bones Festes a algú estimat... La coda és rellevant per la cadença trencada de vellut tan familiar junt a les harmonies finals.

A part, l'escena musical de Baby, It's Cold Outside de Frank Loesser i Lynn Garland a través de la interpretació de Kurt - Chris Colfer i Blaine - Darren Criss: es respira allò del "Love Is In The Air!"! Sexy & hot. Un fa la petició -cantant- de voler estar amb l'altre com a parella mentre l'altre, es fa desitjar. Performance divertida, càlida i fresca, suma de moltes coses bones. Tots dos interpreten molt bé la situació; sobretot Blaine, que destaca per la seva dolçor en diverses frases i en concret per l'exclamació cantada "Oooooooh, baby!" amb veu de cap. Per cert, els moviments escènics són de nota. L'estil musical: JAZZ. Sens dubte, el segon moment únic -dramatúrgic i musical: és cert, potser no tan musical...- de la segona temporada de Glee.

You're a Mean One, Mr. Grinch del televisiu How the Grinch Stole Christmas! Tornem amb una altra tronxant escena de Sue - Jane Lynch! Lectors, arriba a pintar les tecles del piano de cua amb un spray!

Després, una versió instrumental de vents-metall del tradicional Adeste Fideles i, més tard, Last Christmas de Wham!, un duet de Rachel i Finn - Cory Monteith, on l'arranjament és excessivament pop (amb un tractament vocal de la percussió no gaire aconseguit) i les noves línies melòdiques secundàries esdevenen també excessivament elaborades, amb un Finn viatjant pels seus diferents registres. Just a continuació, sona la popular Silent Night de F. X. Gruber, en versió per a quartet de corda amb arpa.

Per fi, i per acabar, l'inoblidable Welcome Christmas del televisiu How the Grinch Stole Christmas! Amb set modulacions en l'arranjament, és indiscutiblement i en majúscules The Christmas Song del capítol! És la primera cançó coral de New Directions en la seva totalitat, amb una orquestració simfònica de categoria. Quan la vaig sentir per primer cop, vaig plorar... Cal dir res més...?

La llista de regals a A Very Glee Christmas:

- Passar els Nadals sol no és agradable...

- La il·lusió nadalenca i no oblidar-la!

- Quan som petits, vivim la màgia de les Festes; quan creixem, la perdem i a vegades els Nadals esdevenen una obligació en alguns sentits. És necessari recuperar la màgia!

- És època de bones accions, com recollir diners per als més necessitats.

- Amar és compartir.

- "La Navidad ha llegado de todas formas... Es preciosa..." (Becky - Lauren Potter) / "Lo es..." (Sue - Jane Lynch).

- La bondat d'alguns i els miracles nadalencs...

- "Nadie debe estar solo en Navidad, señor Schuester" (Rachel a Will).

- [Un llibre] The gift of the Magi / El regalo de los Reyes Magos, O. Henry.

- [Una cançó] Welcome Christmas, A. Hague.

Glee 2 - (09) Special Educaction

No és la primera vegada que Glee ofereix un duet fictici, és a dir, que els dos cantants no conviuen en la mateixa escena dramatúrgica, i sempre funciona. Don't Cry For Me Argentina del musical Evita en mans de Rachel (la qual canta molt expressiva, plora, sent la lletra) i Kurt (que està realitzant l'audició pels Dalton Academy Warblers). Només s'uneixen en la darrera frase a l'unisò i després a la distància intervàlica de 6a en la darrera nota (a la paraula "true" de la frase "that every word it's true", on Rachel resta per sobre, acabant el tema amb aquest "true" prolongat). A més, les cordes en tremolo i els vents-fusta amb la percussió preparen molt bé el final de la darrera i citada frase.

I tampoc és la primera vegada que el Glee Club participa en l'eliminatòria! Per una banda, The Hipsters canten The Living Years de Mike + The Mechanics (un cor de cantants força adults que aporten moltes backgrounds vocals i ad-libs). Per l'altra, els Dalton Academy Warblers ja amb en Kurt - Chris Colfer interpreten de manera excel·lent Hey, Soul Sister del grup Train. Una versió millorada íntegrament a cappella, tota harmonitzada, amb beats i background vocals elaborades i múltiples. L'arranjament contempla en dues ocasions la construcció coral d'un acord a partir de l'acumulació de les respectives notes, una darrere l'altra, i un moment on descendeix l'energia i la densitat vocal per tal de remuntar-les a continuació encara més! El solista és en Blaine - Darren Criss: sòlid vocalment, llueix el seu cant i inicia el tema de manera indestructible, preludiant el resultat final. Per últim, New Direcions, que actuen amb solistes nous: Sam - Chord Overstreet i Quinn - Dianna Agron sota un correcte (I've Had) The Time Of My Life de Bill Medley i Jennifer Warnes (la famosa balada inclosa a la banda sonora de la pel·lícula Dirty Dancing, que és i serà sempre de referència), junt a les background vocals del Glee Club, una modulació insertada i el final d'aguts per part de Mercedes - Amber Rile; després una Santana - Naya Rivera molt energètica i activa sentencia l'actuació gràcies a una rapidíssima Valerie de Mark Ronson feat. Amy Winehouse, on els cors de New Directions són ben representatius i la performance coreogràfica de Brittany - Heather Morris i Mike Chang - Harry Shum, Jr. a primera fila de l'escenari rematen l'èxit.

Empat de dos cors: New Directions i Dalton Academy Warblers van a la final! Em pregunto per què cal afegir un altre tema després de tot plegat..., i a sobre Dog Days Are Over de Florence and the Machine. Tina - Jenna Ushkowitz i Mercedes de solistes (la darrera, com sempre, en millors condicions vocals) i New Directions a l'unisò fortisssimo. Malgrat que la lletra intervé en la dramatúrgia, insisteixo, cal aquest tema en un capítol on s'hi respira desconfiança i traïció entre els problemes de parella?

Glee 2 - (08) Furt

L'amor... Què es pot dir de l'amor...? I algú se us ha declarat com en Sam - Chord Overstreet a Quinn - Dianna Agron amb música instrumental per a piano?

Sempre que intervé Sue - Jane Lynch crea una atmosfera absolutament tronxant, com l'escena en el seu despatx i un fragment original de Be My Baby de The Ronettes al fons. Doncs ara a duo amb la seva mare Doris - Carol Burnett. Interpreten Ohio del musical Wonderful Town, organitzant una escena dialogada d'aquelles enmig de la cançó, i la continuen amb un sorprenent espasme agut a l'unisò a distància d'octava superior per part de Sue: tot plegat paròdic i alhora profund.

Per cert, sí, sí, van de boda els membres del Glee Club i regalen Marry You de Bruno Mars a la cerimònia. L'actuació és casualment a càrrec de les parelles sentimentals nascudes a New Directions: Finn i Rachel, Sam i Queen, Artie i Brittany, Tina i Mike Chang (canten les parts principals); mentre que Santana, Puck, Mercedes i Kurt hi col·laboren només com a coristes (no tenen parella oficial ja sigui dins o fora del Glee Club). A trets generals, els nois (Sam, Artie i Finn) superen a les noies, ja que mostren el seu registre agut, amb més brillantor i energia. En el ball de la boda, Will - Matthew Morrison interpreta correctament el tema Sway en la versió de Michael Bublé. I finalment, Finn li dedica a Kurt la cançó Just The Way You Are de Bruno Mars! Balla amb ell... i tot el Glee Club hi participa de fons. A plena veu, Finn no estalvia en belting i usa durant uns instants discrets la veu mixta (és a dir, una veu de cap en fortissimo -sense que es noti la veu de cap ni s'assoleixi el belting, per definir-ho d'alguna manera entenedora-, fet que evidencia el seu control i progrés tècnic vocal).

El darrer paràgraf, com sempre, amb alguns dels continguts més rellevants del capítol: declaració d'amor, assetjar algú, amenaçar, homofòbia, amor, por, relació entre pares i fills. Però ara l'amplio (això és nou!), per alleugerir l'anterior de noms en les línies de Marry You: Finn - Cory Monteith, Rachel - Lea Michele, Sam - Chord Overstreet, Quinn - Dianna Agron, Artie - Kevin McHale, Brittany - Heather Morris, Tina - Jenna Ushkowitz, Mike Chang - Harry Shum, Jr., Santana - Naya Rivera, Puck - Mark Salling, Mercedes - Amber Rile i Kurt - Chris Colfer.

Glee 2 - (07) The Substitute

Convidada especial com a professora substituta de Will - Matthew Morrison per malaltia: Gwyneth Paltrow, en el paper de Holly. Sorprèn cantant un petit fragment de Conjunction Junction de la sèrie Schoolhouse Rock! Caram, el tema és molt bo! Però encara sorprèn més la seva actuació amb Forget You de Cee Lo Green. Tot el Glee Club acaba ballant i afegint les background vocals, i Artie - Kevin McHale i Mercedes - Amber Rile participen en el bridge. Com canta la Paltrow, sorprenent! Tot ha estat molt ben estudiat, fins i tot l'agut amb què finalitza el tema.

Ara bé, més sorprenent és Will interpretant Make 'Em Laugh de la pel·lícula Singin' In The Rain i popularitzada per Donald O'Connor! Espectacular, còmic, de difícil coreografia acompanyat de Mike Chang - Harry Shum, Jr., simpatiquíssim en una paraula!, i a sobre, molt ben cantat com sempre...

En canvi, l'actuació Nowadays / Hot Honey Rag del musical Chicago a càrrec de Rachel - Lea Michele i Holly - Gwyneth Paltrow, demostra que Rachel resulta més sensual en la veu que Holly però tampoc amb diferències significatives, però sí que s'evidencia la poca correcció d'Holly en el ball... En conclusió, la subtituta no és superior al titular: Will és més complet en vocalitat i coreografia, en una actuació escènica de major dificultat.

I ara en majúscules: la performance de Singin' In The Rain / Umbrella de Gene Kelly / Rihanna feat. Jay-Z, a càrrec de Will i Holly. La darrera torna a clavar l'agut, no és expressiva, però estudia bé els temes i és competent. Will es mostra vocalment espectacular (les i en els "Siiiiiiiingin' in the rain" són brillants i definides, i el ready de l'últim "I'm ready for love" és tremendament expressiu... I quina coreografia! Plou a l'escenari, l'efecte dels paraigües, tots ballen, trepitgen l'aigua, esquitxen amb els peus, l'estètica de videoclip és encertadíssima, la gravació reté lentament la imatge en diverses ocasions, etc.: tot molt elaborat. I quina versió R&B/Hip-Hop i quin arranjament mash-up, de categoria! S'inicia amb una petita introducció on el text és anunciat i declamat en estil hip-hop per Artie; sona la primera estrofa d'Umbrella a càrrec de Holly, la tornada de Singin' In The Rain per part de Will i a continuació la tornada del tema de Rihanna a través de la veu dels dos professors (Holly i Will); la segona estrofa d'Umbrella és a duo en totes les frases, la tornada de Singin' In The Rain més harmonitzada és cantada per Will i després esdevé pròpiament el mash-up, fusió elaborada de les línies melòdiques i les lletres superposades ben entenedores. Quant a les background vocals, també molt elaborades i múltiples. Bravo, bravo, bravo!

Sens dubte, elevada qualitat musical en aquest setè capítol de Glee que conté: [1] divertir-se sense pensar en les conseqüències, de tant en tant...; [2] tenir la sensació de cercar quelcom que no es troba; [3] no tornar amb l'exparella!; [4] les amenaces; [5] no bloquejar-se; [6] la vida ràpida i canviant genera inestabilitat (relacions d'una nit, situació laboral d'interinitat...); [7] fragment inicial de l'Allegro con fuoco - 4t moviment de la Simfonia núm. 9, en mi menor, Op. 95, "Nou Món" d'A. Dvorák.

Glee 2 - (06) Never Been Kissed

En el sisè capítol de Glee, trobem novament una competició però en una altra direcció: els nois interpretaran temes cantats per noies en la seva versió original i les noies, cançons enregistrades per nois. Amb seguretat, el bon lector llegirà exactament el que està escrit sense entrar en discussions de gènere tan de moda en aquests moments; disculpin, però no és el cas precisament. Ara bé, qui vulgui opinar i complicar-ho, endavant!

Never Been Kissed ofereix primerament al pati de l'institut un duet de Puck - Mark Salling (també a la guitarra) amb Artie - Kevin McHale, One Love / People Get Ready de Bob Marley & The Waillers. Bones vibracions, relaxat, de ritmes caribenys-indie, convencional, però res especial.

Parin atenció perquè aquest paràgraf explicarà el primer moment únic -musical i dramatúrgic- de la segona temporada de Glee! A cappella en la seva totalitat, sense instruments, amb beats vocals, sutileses interpretatives i en l'arranjament, i harmonitzat per complet, el cor de nois -els Dalton Academy Warblers- sentencia la seva carta de presentació de manera excel·lent amb Teenage Dream de Katy Perry. Ni es poden imaginar l'enorme qualitat i riquesa de la versió, respecte l'original que resta directament sepultada en tots els aspectes. L'instant on s'aturen els beats, les harmonies queden suspeses i després el ritme reprèn novament, és de nota. L'actuació dins d'un hall del col·legi masculí -amb tots els estudiants uniformats- només té un únic espectador, un de molt especial, en Kurt - Chris Colfer. Abans, però, el solista del cor (Blaine - Darren Criss, que posseeix una veu dolça i sòlida alhora, pròpia del pop actual, destaca perquè usa el belting de manera competent i sap insertar amb gust la veu de cap al final d'una frase) agafa la mà d'en Kurt -sense conèixer-lo- i el porta on assaja el cor. En Blaine canta per en Kurt! Yes! I en Kurt contempla al cor de nois i sobretot a en Blaine! Yes! Se sent més que còmode en aquella sala i desitja amb tota seguretat que la música no acabi mai. Què més es pot demanar? Estem davant d'una feel-good song amb una feel-good voice que canta una lletra molt apropiada per la dramatúrgia i la necessitat dramatúrgica d'en Kurt, en concret. Et fa sentir bé, jove, adolescent! Qui no recorda les sensacions de l'amor adolescent?

Continuem. El capítol empra música instrumental per a piano en la intensa i emotiva conversa entre Blaine i Kurt sobre la necessitat en defensar-se entorn l'homosexualitat. De la mateixa manera, música instrumental per a teclat en l'altra conversa també emotiva entre l'entrenadora Beiste - Dot Jones i Will - Matthew Morrison. I novament, música instrumental per a piano quan Kurt se sent atacat, incomprès i sol.

Quant a la competició dels dos grups de New Directions, en realitat secundària al nucli central ja comentat del capítol... Potser que ara reviséssim les actuacions a classe, oi...? Per una banda, les noies canten Start Me Up / Livin' On A Prayer de The Rolling Stones / Bon Jovi, enfundades de cuir lluint la modulació de l'arranjament i la distorsió vocal, però amb una Rachel - Lea Michele que no convenç (sense força vocal malgrat els aguts finals) i amb una Mercedes - Amber Rile que sí hi encaixa gràcies a l'energia de la seva vocalitat. Per una altra, els nois interpreten una versió rock de Stop! In The Name Of Love / Free Your Mind de The Supremes / En Vogue també amb distorsió vocàlica per part de tots: Artie, Puck, Sam - Chord Overstreet i Finn - Cory Monteith (aquest últim és el millor en vigor vocal). El resultat definitiu: prefereixo el de les noies que el dels nois, pels temes triats i el treball en cant.

L'entre línies de Never Been Kissed:

- Un únic gai en un institut. Kurt reflexa infelicitat, solitud i incomprensió. Forma de bullying. Indulgència davant l'homosexualitat. No marginar a ningú per ser diferent.

- "Intentar dejar de ser la víctima (...). Los prejuicios de basan en la ignorancia" (Blaine a en Kurt). Por en sortir de l'amari. No fugir!

- El primer petó...

Glee 2 - (05) The Rocky Horror Glee Show

Encara no havia passat mai: actuació inicial per a obrir el capítol i música extreta íntegrament d'un musical, en aquest cas, The Rocky Horror Show de Richard O'Brien (1973). És Santana - Naya Rivera l'encarregada d'aixecar el teló amb el tema Science Fiction / Double Feature (només la seva veu i els seus llavis vermells en la imatge), i a continuació, un assaig escenificat de la cançó Over At The Frankenstein Place. Més tard, un altre a classe de Dammit Janet a càrrec també de Finn - Cory Monteith i Rachel - Lea Michele (que interpreten els papers de Brad i Janet del musical) amb Quinn - Dianna Agron, Kurt - Chris Colfer i Mercedes - Amber Rile de coristes. Apareix també a classe el xicot d'Emma, el dentista Carl - John Stamos, el qual organitza tot un show a través del rock 'n' roll Hot Patootie - Bless My Soul (mostra la seva bona veu i fa participar a New Directions: tots plegats acaben ballant i cantant). Però sens dubte, un bravo per Mercedes que genera la interpretació del capítol en veu i adequació a l'estil pel personatge protagonista del transvestit. Canta Sweet Transvestite. Després, tenim duo hot en una aula de l'institut entre Emma - Jayma Mays i Will - Matthew Morrison (Will sense camisa i amb corbata); Santana i Brittany - Heather Morris acaben cantant perquè els espien, junt a la participació de Kurt, Mercedes i Finn. El tema és Touch-a, Touch-a, Touch-a, Touche Me. Per últim, un número grupal -The Time Warp- on llueixen les parts solistes de Finn i Quinn sobretot, però també intervenen Tina - Jenna Ushkowitz i Brittany. En conclusió, malgrat que valoro i aprecio el teatre musical dins del teatre musical, no puc afirmar que m'agrada el capítol i la música. Punt i a part.

Les 5 receptes:

- "Objetivo del arte: derribar barreras" (Will).

- La inseguretat amb el físic d'un mateix és deguda a la reiterada importància social del físic.

- L'egoisme i arrossegar els altres a fer una cosa per a un benefici propi no és gens noble.

- La competència en l'amor no és sana.

- "Ser tú mismo y la sensualidad fluirá" (Sam - Chord Overstreet).

Glee 2 - (04) Duets

Competició de duets en el Glee Club! Més que interessant! Qui guanyarà...?

Ja ho explica Will - Matthew Morrison als alumnes: un duo és "cuando dos voces se unen y se convierten en una (...), se complementan, se estimulan para mejorar". Sí, sí, molt pedagògic i cert, però és inevitable valorar de manera individual les veus i posicionar-se sobre una de les dues. Passa això mateix en el primer duo del capítol, on Finn - Cory Monteith brilla més que Rachel - Lea Michele pel seu cant natural, agut i brillant en Don't Go Breaking My Heart d'Elton John i Kiki Dee.

La segona mostra de duet és protagonitzada per les imparables Mercedes - Amber Rile i Santana - Naya Rivera, on demostren solidesa i energia de sobres amb el tema River Deep - Mountain High d'Ike & Tina Turner. Mercedes supera a Santana en qualitat vocal i adequació a l'estil. Mentre Santana canta les línies melòdiques superiors a duo amb Mercedes, la segona impressiona i la deixa en segon terme gràcies als ad-libs aguts. Un bravo pel final provocador de les dues en escena: xoquen les mans afirmant que guanyaran la competició de duets!

La propera és l'actuació en majúscules de Kurt - Chris Colfer fent reviure Le Jazz Hot! del musical Victor, Victoria. Fa duo amb ell mateix! Segons Kurt, la cançó té a veure en acceptar la cara masculina i femenina que tothom posseeix. La performance és espectacular, la veu és sensual, dolça, sòlida, calenta, i fa servir la veu de cap, el belting i la distorsió vocal. Només un agut perd força en la ressolució (el resol amb veu de cap i hagués resultat més complet usant el belting plenament en la paraula "hot"), però el gran glissando exhibit fins arribar als núvols és de gran efecte i sentencia l'actuació. Kurt, d'impacte!

I per primera vegada sentim l'agradable veu de Mike Chang - Harry Shum, Jr. (no canta, recita i al final intenta un agut agudíssim) amb Tina - Jenna Ushkowitz. Quin duo més divertit! Un no sap cantar (declama el text ràpid a diferents alçades) i l'altra canta paraules soltes. I quina coreografia! Sing! del musical A Chorus Line.

 

Per acabar, Rachel i Finn, molt "monos" i "cursis" com a parella d'enamorats en With You I'm Born Again de Syreeta Wright i Billy Preston. Igual que Quinn - Dianna Agron i Sam - Chord Overstreet, també molt "monos" i "cursis" essent la nova parella d'enamorats. Aquest darrer duo és més favorable que l'anterior, i guanyen la competició... amb Lucky de Colbie Caillat i Jason Mraz.

Fora de concurs, Kurt i Rachel interpreten Get Happy / Happy Days Are Here Again de Judy Garland i Barbra Streisand. Amb Rachel vestida igual que Barbra Streisand i Kurt cantant a les mateixes alçades que Rachel, recreen l'agradable sensació d'aquest clàssic, en què la coda sempre ha estat única i sempre ho serà. Una perfecta opció per acabar el capítol!

I finalment, el veredicte. Per a mi, malgrat que la proposta de Mike i Tina és realment divertida i l'actuació de Kurt és destacable amb claredat però no se la pot considerar un duet real, pels motius ja anotats anteriorment, en seran dos els primers llocs: Mercedes i Santana, guanyadores dins del concurs gràcies al seu River Deep - Mountain High; i Rachel i Kurt, els altres premiats fora de la competició per la interpretació de Get Happy / Happy Days Are Here Again.

Ara sí, les darreres notes per a recordar a Duets: l'homosexualitat implica viure en solitud fins que no es trobi la persona adequada i també implica viure respectant la diferència de sensibilitats / "si eres diferente, si eres especial como yo, debes acostumbrarte a estar solo" (Kurt) / "te sientes solo, pero no estás solo" (Rachel a en Kurt).

Glee 2 - (03) Grilled Cheesus

Excepte el primer tema del capítol, Only The Good Die Young de Billy Joel interpretat per Puck - Mark Salling a classe amb la guitarra, tota la resta de cançons giren entorn a la religió o a l'espiritualitat. Revisem-los.

Mercedes - Amber Rile canta també a classe. En aquesta ocasió, I Look To You de Whitney Houston. Segons Mercedes i els guionistes, la cançó tracta d'estar en un lloc molt obscur i encomanar-se a Déu. D'entrada, no és això del tot... I a més, el nou arranjament inclou una arpa a escena que no hi sona realment, una modulació, una secció rítmica i un desenvolupament melòdic vocal que no són fidels a la força de la versió original de Whitney Houston, el secret de la qual radica en el poder del missatge i la senzillesa melòdica. Només cal escoltar-la per a entendre-ho.

Rachel - Lea Michele ofereix Papa, Can You Hear Me? de Barbra Streisand en un format videoclip, on els "Papa" són cantats en comptes d'usar el sotto voce tan intens de l'original, fet que li dóna certa fredor. Si bé la cançó és increïble i alhora difícil per tal d'aconseguir l'expressivitat adequada, la versió de Rachel només assoleix la correció.

Un Kurt - Chris Colfer molt emocionat i afectat li dedica al seu pare en coma I Want To Hold Your Hand d'Across the Universe. S'aprecia l'emotivitat i les llàgrimes a la seva veu -justament no gaire neta- en aquest tema que dubtosament suggereix inspiració creativa.

De manera sorprenent, Finn - Cory Monteith canta sobre perdre la fe a partir de Losing My Religion de R.E.M. La veu té molta força, igual que el tema, amb background vocals incloses. De moment, és la millor interpretació del capítol -tampoc de referència- junt a la de Rachel per la seva aproximació a Yentl.

Novament, Mercedes hi torna i ara amb un cor gospel a l'església. Doncs tampoc. Bridge Over Troubled Water de Simon & Garfunkel, un clàssic també catapultat per Aretha Franklin. La veu de Mercedes sona tractada, de timbre més agut del que posseeix en realitat... Ho torno a dir: tampoc. El gospel no és lluir veu i aguts sense parar. La cançó és molt profunda i cal sentir la lletra. En definitiva, un "no" a les dues interpretacions de les cançons gospel incloses en el capítol...

I per acabar, una descafeïnada actuació de tot el Glee Club, a partir del tema One Of Us de Joan Osborne, amb Tina - Jenna Ushkowitz en el primer vers, la col·laboració de les veus de Finn i Rachel, i els ad-libs en alçada de Mercedes.

Resta reservada la música instrumental de piano per als moments dramàtics intensos (com el del pare d'en Kurt en coma o l'escena tendre de Sue - Jane Lynch i la seva germana). De la mateixa manera que molts reserven les seves impressions sobre aquests tres epígrafs: religió i espiritualitat; creure en Déu davant de les dificultats; religió i homosexualitat.

Glee 2 - (02) Britney/Brittany

Dels preferits del professor Will Schuester - Matthew Morrison, es troben Christopher Cross (que va escriure el seu gran èxit Sailing -definit com a música contemporània d'adults-) o Michael Bolton, per exemple. Justifica la música de la qual se sent captivat de manera clara i a través d'explicacions de pes: "Bien, hay quien cree que música ligera es algo peyorativo pero dejaré que la música hable por sí sola (...). La buena música también puede ser controlada [no explosiva, vol dir Will], contenida, no hace falta atacar al público, puedes dejar que venga él". En canvi, els membres del Glee Club adoren a Britney Spears i demanen a Will cantar alguns temes. Per sort, Will no accepta. Això no vol dir que no tinguem tot un capítol dedicat a Britney, on ella apareix en tres instants i s'inclouen els motius inicials instrumentals de ...Baby One More Time en quatre ocasions entre els talls d'escena. S'ha d'acceptar que és part de la cultura pop.

Com suggereix el títol del segon capítol, hi trobem la primera actuació de Brittany - Heather Morris. Per què la tenien amagada en tota la primera temporada? Quina ballarina! I també canta! És precisa en moviments i caràcter. Actua en una escena que podria ser tot un videoclip de I'm A Slave 4 U i en un altre de Me Against The Music (duo amb Santana - Naya Rivera, on Brittany torna a demostrar que pot cantar i, sobretot, destaca en les coreografies tan precises que sentencia). A més, sempre s'ha posicionat Heather Morris com actriu per sobre de Naya Rivera, probablement pel personatge que interpreta. Una altra escena-videoclip és a càrrec de Rachel - Lea Michele amb ...Baby One More Time. Ha evolucionat respecte la manera en mirar la càmera, i en concret, ofereix una millor vocalització visual. Per cert, la tonalitat del tema -no en l'original- està pels núvols, evidentment. I un altre és el d'Stronger amb Artie - Kevin McHale.

És sempre una bona opció incloure temes originals i encara més si Will - Matthew Morrison canta Sailing a sobre de Christopher Cross. A més, afirma que és la seva cançó preferida. Un sí novament per la old school... Ara bé, finalment Will acaba cedint i el Glee Club realitza una performance elaborada per la coreografia a partir del tema Toxic, amb Brittany, Rachel i el mateix Will com a vocalistes principals i New Directions a la tornada. L'únic tema que no és de Britney Spears en el capítol -a part del citat Sailing- és The Only Exception. Rachel - Lea Michele li dedica a Finn - Cory Monteith aquest tema de pop actual, tornant a plorar mentre l'interpreta a classe, símptoma de la voluntat en potenciar la seva expressivitat.

Per acabar, algunes reflexions: fer bogeries, relaxar-se, ser un mateix, expressar-se; cal lluitar per l'amor que vols...; dificultats en la parella, no controlar a ningú, confiar perquè la relació funcioni; ser "(...) libre para poder expresarme. Siempre tuve miedo de vestirme como una chica guapa porque nunca me había sentido guapa" (Rachel).

Glee 2 - (01) Audition

Seguim l'aventura amb la segona temporada de Glee (2010-2011), revisant-la també capítol a capítol. I per començar, una notable actuació de New Directions a l'exterior sota una bona coregrafia grupal per tal de captar nous cantants, amb el tema Empire State Of Mind de Jay-Z feat. Alicia Keys. Intervenen Artie - Kevin McHale, Finn - Cory Monteith i Puck - Mark Salling en el rap, tots els membres del Glee Club per a la tornada (la qual és elegant i de referència innegables) i destaca Mercedes - Amber Rile en la secció central per la seva senzillesa.

Un fragment de Telephone de Lady Gaga feat. Beyoncé en el duo entre Rachel - Lea Michele i una nova cantant en la sèrie, Sunshine - Charice Pempengco, fa plantejar una pregunta: de què té por Rachel, de la nova? Més tard, Sunshine realitza una sobreactuació vocal i escènica de Listen, un tema en majúscules del musical Dreamgirls. Mostrant-se com una altra còpia d'una altra Christina Aguilera..., per sort, la fitxen com a solista del Glee Club rival, el Vocal Adrenaline. I justament també apareix un nou cantant en aquest capítol, Sam - Chord Overstreet, que interpreta Billionarie de Travie McCoy feat. Bruno Mars en la seva primera actuació acompanyat per Artie en el rap: sorprèn i pot ser un bon fitxatge pel Glee Club malgrat que encara no hagi fet l'audició per a entrar-hi. Sam també ofereix a la dutxa un fragment mínim a cappella d'Every Rose Has Its Thorn de Poison.

Ara bé, la balada del capítol amb diversos canvis de tonalitat -sens dubte- és What I Did For Love? del musical A Chorus Line, a càrrec de Rachel - Lea Michele. Per primera vegada, canta expressiva, emotiva i plora en l'actuació fins i tot! D'això es tracta. Insisteixo amb la pregunta: de què té por Rachel, de la nova o d'altres de millors? Sisplau, només cal escoltar-se.

Cantar, escoltar-se i evitar l'enveja i les conspiracions.

Glee 1 - (22) Journey to Regionals

El principal single de la banda sonora de Glee, Don't Stop Believin', ha estat inclòs en diverses ocasions -tant l'original de Journey com la versió que en fa el Glee Club- durant la primera temporada. No hi podia faltar en aquest darrer capítol... No només sona l'original en el cotxe de Will - Matthew Morrison, sinó que New Directions la interpretaran per tancar la seva participació a la final del Concurs Estatal de Cors.

A la final, inicialment actua el cor Aural Intensity, amb un fragment mínim de You Raise Me Up / Magic (de Josh Groban / Olivia Newton-John, els quals actuen com a convidats i membres del jurat de la competició). Més tard, és el torn del Glee Club, que concursa interpretant tres temes del grup Journey. El primer és Faithfully, un duet preciós entre Rachel - Lea Michele i Finn - Cory Monteith, ple d'amor, on Rachel gasta totes les cartes -fins el moment- en els aguts brillants i potents, igual que Finn, també a les alçades. Després New Directions aposta per Any Way You Want It / Lovin', Touchin', Squeezin' (amb Rachel, Finn, Puch - Mark Salling i Mercedes - Amber Rile en les veus principals). Molt vistós, fresc, mogut i agrada al públic. I per rematar la seva actuació, Don't Stop Believin'. Fan servir un tempo més àgil i les veus de Finn, Rachel, Puch, Santana - Naya Rivera i Mercedes (essent la última la vocalista reservada per a la modulació, l'ad-lib i el final). La millor prova que justifica l'èxit d'aquest hit és el públic embogit picant de mans a l'auditori i coincideix justament amb la millor part de la intervenció del Glee Club a la final. El darrer cor en cantar és Vocal Adrenaline. Espectacle servit gràcies a les diferents seccions de Bohemian Rhapsody de Queen, amb Jesse - Jonathan Groff de solista, però la performance esdevé un pèl llarga. Guanyen els últims, els primers no importen i perden els principals en darrera posició. El resultat habitual en els concursos té com a combinació de probabilitats més freqüent aquella obtinguda aplicant la permutació entre els principals i els primers del concurs descrit. He intentat que el lector no comprengui clarament qui és el guanyador de la final, però crec que no ho he aconseguit del tot, o sí?

La música de Glee no acaba amb la final. New Directions regala a Will el tema To Sir, With Love de Lulu. Tots canten plorant d'emoció la lletra d'una amistat vertadera. I Will (amb l'ukelele i ajudat per Puch a la guitarra i a la veu) retorna el regal al Glee Club. De la pel·lícula The Wizard of Oz: Over The Rainbow.

Les últimes notes de la temporada: adopció de nadons i les mares que no els volen; sensació d'haver-ho passat bé i haver gastat totes les cartes en un concurs; continuar i guanyar en experiència i pràctica; la bondat, l'agraïment, l'estima en un grup, les vivències individuals a través de la música, la sinceritat, l'amor; el Glee Club és el reflex del seu director, Will amb tots els alumnes.

De la primera temporada de Glee i per diferents raons, aquests -no uns altres- són els meus:

Take A Bow - Rihanna

Defying Gravity - Wicked

One Less Bell To Answer / A House Is Not A Home - Barbra Streisand / Dionne Warwick

Hello Again - Neil Diamond

I'll Stand By You - The Pretenders

Tell Me Something Good - Rufus & Chaka Khan

Don't Stop Believin' - Journey

Glee 1 - (21) Funk

A Funk (=ànima/ràbia/passió+emoció) hi trobem les actuacions de: [1] Vocal Adrenaline (Jesse - Jonathan Groff canta amb energia i en alçada un dels temes rock de referència: Another One Bites The Dust de Queen; impressiona el darrer chorus harmonitzat i a sobre els hi plantifiquen davant dels nassos a tots els membres del Glee Club), [2] Puck - Mark Salling i Will - Matthew Morrison (Loser de Beck: molt bé la guitarra i el rap, però en general sense interès), [3] Quinn - Dianna Agron (canta It's A Man's Man's Man's World de James Brown, amb caràcter, domini vocal i aplica la tècnica de la distorsió en la veu) i [4] Puck, Will i Mercedes - Amber Rile (ells dos "rapejant" i ella intervé a la tornada; un "sí" pel Good Vibrations de Marky Mark & the Funky Bunch feat. Loleatta Holloway).

A part, l'actuació sexy i hot de Will, dedicada a Sue - Jane Lynch! Tell Me Something Good de Rufus & Chaka Khan! Veu poderosa, també usant les distorsions, sexy i hot (reitero), soul, insinuant "a saco"! I amb l'altra, és el torn de New Directions per demostrar, a diferència de Vocal Adrenaline, que sí saben cantar funk! Espectacular Give Up The Funk de Parliament. Conté un canvi de tempo (molt més ràpid) i un reprise ple d'aguts de Mercedes (l'espai més carregat d'alçades per part de la vocalista fins el moment). Enganxós. Boníssim. Funk.

I també a Funk: sentir-se sol sense amor de parella, no caure amb el primer, estar "depre"..., no venjar-se, les rivalitats, un "no" al racisme i a les altres variants com el sobrepès.